Ja fa molts que estem confinats i les notícies que cada dia arriben ens sobrepassen. Observem el voltant i un munt de sensacions i sentiments se’ns barregen en el nostre interior. Fem un llistat d’alguns dels que sentim aquests dies. Parlar-ne amb els nens de la casa ens ajudarà a superar aquests moments:
Por. A que ens afecti la malaltia a nosaltres o als éssers estimats. Cal dir als nens que la por és inevitable; però que no ens pot paralitzar. Que hem de fer cas de les indicacions i confiar en la sanitat i en la fortalesa del cos humà.
Enveja. Al veure a les xarxes que altres viuen confinaments més confortables. Hem d’explicar als nens que l’enveja no es pot evitar però que les comparacions són odioses i sovint injustes, perquè no podem saber la situació real dels altres.
Culpa. Al queixar-nos de l’avorriment o d’estar nerviosos. Pensem que som injustos perquè hi ha gent que ho passa pitjor i ens adonem que no tenim dret a queixar-nos. Davant la culpa, també cal explicar als nens que és un sentiment normal que hem de saber perdonar.
Agraïment. Per tanta gent que ajuda els altres, i quan veiem l’afortunats que som per passar un confinament sense patir per les necessitats bàsiques. Cal inculcar-los que el valor de la gratitud ens ha d’acompanyar sempre, perquè ens fa millors persones.
Incertesa i angoixa. Al veure que res està a les nostres mans i no controlem la situació. Davant d’això, fer saber als fills que la vida sempre és incerta; però que davant una emergència com aquesta, cal confiar en la ciencia que cerca el remei per superar la crisi.
Calma. Sentiment que busquem amb tècniques de relaxació i oci (lectura, jocs, música, pel·lícules). Ens fa veure la importància de desconnectar per trobar l’estabilitat que necessitem.
Font: AMIC | paresinens.cat
