La plastilina és una massa sòlida, però flexible, que pot ser modelada i reformada de manera gairebé indefinida. Es compon principalment de greixos, ceres i polímers, i és coneguda per la seva capacitat de mantenir la seva forma una vegada modelada, sense que s’assequi ni es torni fràgil. La plastilina és utilitzada per a fer figures i formes en 3D, i és molt popular en l’ensenyament de tècniques de modelatge i en activitats lúdiques.Ha estat un element fonamental en l’art i la creació de figures des de fa més d’un segle, i és que el seu origen es remunta al segle XIX. Els primers antecedents de la plastilina es poden trobar en l’ús de masses de fang que es feien servir per a la creació de models. Tanmateix, la plastilina tal com la coneixem avui va néixer a Anglaterra a finals del segle XIX, quan un empresari anomenat William Harbutt va crear un producte comercialitzat com a “plasticine”.
Harbutt era un professor d’escultura i ceramista que buscava una alternativa a les masses de modelatge que s’assecaven ràpidament i eren difícils de treballar. Després de diversos experiments amb diferents tipus de ceres i greixos, va aconseguir una fórmula que permetia als escultors crear obres sense que el material es desintegrés o s’assequés. Així, el 1897 va fundar la seva pròpia empresa i va patentar la plastilina, que es va fer molt popular entre els artistes i, posteriorment, entre els nens.Avui dia existeixen diversos tipus de plastilina, adaptats a diferents usos i necessitats. Alguns dels més comuns són:
- Plastilina escolar: És la més coneguda i utilitzada en l’àmbit educatiu. Sol ser de colors vius i de textura suau, fàcil de manipular per als nens. Aquesta plastilina no s’asseca, cosa que permet utilitzar-la una vegada i una altra. Es comercialitza en blocs o en petites pastilles.
- Plastilina professional: Utilitzada per artistes, escultors i animadors, aquest tipus de plastilina és més densa i té una textura més sòlida. Es fa servir per a crear models detallats i duradors. Els animadors de “stop-motion” o animació en plastilina, com els creadors de films com La núvia cadàver o Wallace & Gromit, utilitzen aquest tipus de plastilina per a crear figures que es poden manipular i posar en diferents postures per a cada fotograma.
- Plastilina per a modelatge industrial: Aquesta plastilina té característiques més tècniques, ja que s’utilitza en sectors com l’automoció o la fabricació de prototips. És més dura i pot suportar temperatures més altes, cosa que permet crear models precisos per a la producció de peces o prototips.
- Plastilina de colors: La plastilina pot ser trobada en una àmplia gamma de colors, i en alguns casos també es pot barrejar per a obtenir tons personalitzats. Algunes marques ofereixen plastilina amb efectes especials com metal·litzada, fosforescent o translúcida.
Els usos de la plastilina són molt variats. Educativament, és una eina imprescindible per al desenvolupament de la creativitat, la motricitat fina i la concentració dels nens. Les escoles i els tallers utilitzen la plastilina per a ensenyar conceptes de geometria, volum i proporció de manera lúdica.
En el món de l’art, la plastilina ha estat essencial per a la creació de figures i escultures petites, així com en l’animació stop-motion, on cada petita modificació d’una figura pot crear el moviment fotograma a fotograma.
A més, la plastilina també s’utilitza en disseny industrial i arquitectura per a fer prototips i models a escala de nous productes, així com per a crear mostres de les idees abans de fabricar-les en materials més costosos.
Eva Remolina | AMIC
