Només el 24 % de les mares recorre a avis o mainaderes en l’etapa 0-3
L’escolarització de nadons d’un any ha passat del 9,9% al 45,8% entre 2002 i 2022, un creixement de 36 punts més en una dècada. Els infants de 2 anys van passar del 21,7% al 65,3%, mentre que el creixement de l’escolarització dels lactants de zero anys és més lenta. En aquest mateix període han passat del 2,5% al 13,1%. Amb tot, avui el 51,37% de les mares espanyoles ja recorre a l’escola bressol o ales activitats extraescolars per tenir cura dels fills menors de tres anys, mentre que un 24,13% recorre als avis o mainaderes. És el resultat d’un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB que explora les diferents estratègies de cura infantil utilitzades per les mares amb fills de 0 a 3 anys.
La investigadora Maida Juni, sociòloga del CED-UAB i autora de l’estudi, explica que malgrat l’augment de les taxes d’escolarització és un indicador positiu de l’expansió dels serveis, aquestes xifres “amaguen una realitat més complexa i diversa”.
A més, la fotografia no és homogènia i s’aprecien diferències en funció dels recursos, la relació de parella o l’estatus migratori. Per exemple, les mares espanyoles sense feina tendeixen a assumir més la cura exclusiva. En contrast, les mares sense parella solen utilitzar més l’escola bressol.
Per edats, per als menors d’un any, la cura per part d’avis o familiars és l’opció predominant entre les mares amb ocupació i en parella, mentre que a partir dels dos anys, l’escola bressol es converteix en l’alternativa predominant, amb indiferència de la situació laboral o familiar.
També hi ha diferències segons els perfils sociodemogràfics de les mares. Les dones estrangeres són les que més recorren a l’escola bressol (55 %), seguides per les mares sense parella (52 %) i les mares espanyoles amb feina i en parella (52 %), convertint aquest recurs en una “estratègia clau per a al conciliació”.
D’altra banda, la cura informal que exerceixen avis o mainaderes és més elevada entre les mares sense parella (23,4 %) i per a les mares amb feina i en parella (27,6 %). En contrast, només un 15 % de les mares estrangeres recorren a la cura informal com els avis com a estratègia més freqüent.
La investigació conclou que les administracions tenen encara un “recorregut ampli” per garantir una millor oferta en les cures formals. Segons Juni, caldria aconseguir la “gratuïtat i universalitat” dels serveis.
ACN Cerdanyola del Vallès
