Les editorials aposten per títols com ‘Anna Kadabra’, ‘L’home gos’, ‘Els futbolíssims’ o ‘Harry Potter’
Les editorials fan mans i mànigues per buscar la manera de fidelitzar els lectors més petits abans que facin el pas cap a l’adolescència, on l’hàbit de lectura sovint remet. Una de les fórmules d’èxit són l’aposta per les sagues infantils, amb títols com ‘Anna Kadabra’, ‘L’home gos’, ‘Els futbolíssims’ o ‘Harry Potter’, que permeten als infants capbussar-se en tota mena d’històries que els acompanyaran al llarg del temps. Si bé les editores reconeixen que no existeix una estructura definitiva, sí que admeten a l’ACN que hi ha factors que hi poden ajudar com, per exemple, unes bones il·lustracions o uns personatges amb certes capes de complexitat, que fugin dels estereotips i amb qui els lectors puguin empatitzar.
A l’hora d’apostar per una saga una de les característiques més rellevants per les editorials és que aquesta sigui “diferencial”. Així ho explica la directora literària d’Alfaguara i Salamandra Infantil i Juvenil, i també Nube de Tinta, Laia Zamarrón, que considera que aconseguir una “connexió” amb el lector és primordial. “Cal tenir en compte a quina edat concreta et dirigeixes”, apunta, “però tampoc deixar de banda l’autenticitat i l’originalitat, perquè les còpies no són atractives”.
En la mateixa línia s’expressa l’editora de Cruïlla, Anna Pauner, tot i que també detalla que, sovint, va bé estirar una mica les edats dels lectors perquè – tal com passa en la vida real – aquests s’emmirallen en infants que es troben en cursos superiors al seu. “Les sagues els fan sentir segurs en un moment del seu desenvolupament en què ja llegeixen bastant”, afegeix.
Un altre aspecte clau és la il·lustració, la qual marcarà l’aspecte de tots els llibres que aniran sortint de la mateixa saga. “No només pel que fa a la coberta, sinó també en cas que hi hagi una part de dibuix a l’interior”, sosté Zamarrón, que assenyala que s’han de buscar els autors adients segons allò que es vulgui oferir.
També opina de la mateixa manera Anna Casals, editora de Destino Infantil i Juvenil, que fins i tot concreta que, cada vegada més, es busca persones “amb talent” que puguin tirar endavant una “saga llarga i complexa”.
La importància dels personatges
Tot i això, bona part de l’interès que pugui generar una saga infantil és fruit dels personatges que la protagonitzen. Pauner creu que un aspecte positiu és que es tracti de perfils que facin les mateixes coses que ells – encara que s’ambienti en una saga de fantasia – amb uns valors i sentiments que els interpel·lin. “Una història amb molts volums permet viure a través dels personatges les mateixes aventures que ell i d’aquí sorgeix aquesta identificació tan forta”, opina Zamarrón.
Per Casals és decisiu que no hi hagi “uns estereotips molt marcats”, sinó que es miri de disposar d’uns personatges “complexos” i, en certa manera, “imperfectes”. “Tota la literatura té un valor pel que fa a la transmissió de missatges”, subratlla, “i aquí hem de recordar que tenim uns lectors que s’estan convertint en persones adultes, així que s’han d’evitar els valors tòxics i negatius”.
Si bé les editorials disposen de sagues literàries amb protagonistes masculins i femenins, encara costa trencar certes barreres. “Normalment, quan hi ha un protagonista masculí ho llegeixen tant nens com nenes, en canvi, una protagonista femenina encara va més destinada a nenes”, relata Casals.
Per això, en el seu cas destaca el paper que ha jugat la saga ‘best-seller’ ‘Anna Kadabra’, amb una protagonista femenina que ha superat molts dels obstacles que hi havia fins ara. “Creiem que és un èxit rotund i que estem en un bon moment per acabar de canviar els patrons de gènere que han existit durant molt de temps”, sosté. També a Cruïlla, segons Pauner, hi ha representació “pels dos costats” però admet que encara queda molta feina per fer pel que fa a la “percepció” que hi ha “llibres per a nens i llibres per a nenes”.
Les sagues infantils més populars
En el cas de l’editora d’Infantil i Juvenil de Destino, detalla que una de les sagues amb més requesta és la d”Anna Kadabra’ de Pedro Mañas i David Sierra, que tracta sobre una nena que descobreix que té poders màgics i que s’uneix a un club de bruixes. Un altre títol molt popular és ‘Magic Animals’ de Susanna Isern i Carles Dalmau, que posa el focus en uns éssers fantàstics que poden canviar de forma humana a forma animal. Les dues sèries de llibres es poden trobar en català, editades per Estrella Polar.
Pel que fa a la responsable d’Alfaguara i Salamandra Infantil i Juvenil, i també Nube de Tinta, posa sobre la taula dues sagues clau: ‘Harry Potter’ i ‘Percy Jackson’. Si bé no es tracta d’apostes que es puguin considerar recents, detalla que són clàssics “consolidats” i “inigualables”, que han anat passant per diferents generacions. De novetats destaca ‘Telmo Lobo’ d’Emilio Aragón – que recull unes aventures molt ben escrites – i ‘Cazamisterios’, per a nens i nenes una mica més petits, que recull unes històries detectivesques amb molt d’humor signades per Patricia García-Rojo.
Finalment, en el cas de Cruïlla, l’editora apunta que les sagues que s’estan venent millor són les d”Els futbolíssims’ i ‘Els forasters del temps’ de Roberto Santiago. També destaca la importància d’aquelles fetes per l’escriptor nord-americà Dav Pilkey: ‘El capità calçotets’ i ‘L’home gos’. Totes elles estan fent grans tirades, com per exemple ‘Els Futbolíssims’, de la qual ja s’han venut més de 500.000 exemplars en català i més de 3 milions en castellà, consolidant-se com la saga més exitosa de l’editorial. En el cas de ‘L’home gos’, s’han venut més de 100.000 exemplars en català i 700.000 en llengua castellana.
Esperança en les noves generacions
Si bé hi ha una gran preocupació perquè les noves generacions apostin per la lectura, també hi ha un panorama que les editores veuen “esperançador”, amb xifres que ho avalen, tant en català com en castellà. Un dels factors més importants que ressalten és que llegeixin per “oci” i no per “obligació”. També treuen ferro al fet que hi hagi una època que es perdin lectors, perquè si els hàbits estan ben consolidats, aquests acaben tornant.
Tot i no existir una recepta definitiva, una bona pràctica defensen que és “donar exemple”. Així, segons Pauner, els infants reben que a casa es llegeix perquè és una activitat que “ho fa passar bé” i és “plaent”. “Després ja entra el que li agradi a cada nen o nena, perquè també pot passar que no els agradi llegir i no passa res, però al que li agradi, ho farà”, conclou.
Eli Don | ACN Barcelona
