Descobreix com la nit de la carabassa i la Castanyada comparteixen arrels antigues i un mateix origen celta a Catalunya
Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.
Però d’on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s’ha mantingut fins ara.
A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.
Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona. Era molt estès en les àrees rurals i d’una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s’hi feia amb l’ajuda d’un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre els més petits i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l’explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.
Pensar que hem importat la moda d’Estats Units és pura ignorància…
El masover de la masia de Can Deu i enginyer tècnic agrícola, David Espejo Fraga, 25, ha muntat, gràcies a Caixa Sabadell, una exposició de 70 carbasses de cinc espècies diferents, la majoria conreuades per ell mateix. Ell mateix explica, en una entrevista, d’on prové la festa d’Halloween:
*Halloween té el mateix orígen que Tots Sants?
-Ja ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o sia el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants.
*El vincle carbassa-morts no ve dels americans?
-De cap manera. Va ser l’emigració irlandesa qui la va portar als Estats Units el segle XIX.
*Vé doncs d’aquella època?
-Vé de moltíssim abans. Ja en la cultura celta, molt abans del cristianisme, a molts llocs d’Europa es posava una flama dins un nap o una carbassa recordant els esperits dels familiars morts. I no només a Europa, sinó a Àfrica i Àssia, tots els fruits que poden fer de recipient d’una espelma, esdevenen reservoris d’esperits.
*I aquí?
-A Catalunya sempre s’han foradat carbasses per encabir-hi espelmes en memòria als difunts.
*La nit de Tots Sants?
-Efectivament. De molt antic, la nit de Tots Sants es posava una flama de foc dins una carbassa, o el recipient més modern, un càntir.
*O sia que l’atmosfera de terror de Port Aventura i la iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats, té el seu origen en els esperits dels morts de la família.
-Els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casa aquells que van morir. Per això fins i tot s’els oferien aliments que es posaven davant la carbassa amb flama.
*Se’ls convida a sopar.
-Sí. I si no els donaves menjar l’ànima es podia enfadar i venjar-se de la família. Per cert un dels aliments que se’ls donava era el pa d’ànima, en castellà torta de ànima, que està fet de carbassa! Els forns d’avui en dia encara venen pa d’ànima per Tots Sants.
*Els nens americans que van de casa en casa demanant caramels estan evocant aquella ofrena alimentícia?
-És clar. Aquells nens van disfressats com si ells fossin les ànimes. I també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual que les ànimes.
Font: Curiositats.cat
