La dona que sap que està embarassada, després de fer-se un test d’embaràs o una anàlisi de sang, experimenta una sèrie d’incerteses sobre si l’embaràs va bé, si està ben situat o quants embrions hi ha, que generen sempre un grau major o menor d’ansietat. També sovint s’afegeix la pregunta: De quan de temps estic realment? Tradicionalment es compta el temps d’embaràs des de l’última regla, però el que compta realment és el moment de l’ovulació; i si això pot variar en les dones que tenen cicles regulars, encara més en les que no els tenen. A més a més, no és estrany que durant les primeres setmanes hi hagi petites pèrdues, que poden angoixar i motivar una visita d’urgències.
A Catalunya, el sistema sanitari públic no sol oferir la primera ecografia fins a les 12 setmanes, moment lògic quan s’han de fer només 3 ecografies repartides en tot l’embaràs, però que no soluciona les incerteses i els inconvenients abans plantejats.
La Fundació Amic va estudiar, amb la col·laboració del departament de Psicologia de la Universitat de Barcelona, el possible benefici que tenia la realització d’una ecografia precoç sobre el grau d’ansietat de la gestant normal, al voltant de les 7 setmanes d’embaràs, complementària de les ecografies rutinàries que començaven a les 12 setmanes.
Els nivells d’ansietat es van avaluar mitjançant tests STAI d’Spielberg. Els resultats -presentats al congrés de la SEF- van mostrar de forma significativa que l’ecografia precoç disminuïa els nivells d’ansietat, millorant per tant el benestar de l’embarassada.
L’ecografia precoç resulta també molt convenient a nivell mèdic per datar l’embaràs. Una ecografia a les 7- 8 setmanes, dóna una avaluació exacte del temps real que té l’embrió, amb un error màxim de 2 dies. Conforme avança l’embaràs és més difícil de saber. L’edat real d’embaràs és molt important per calcular el moment del part i saber si un part és realment prematur o si l’embaràs s’allarga, de veritat, més del compte.
També és un bon moment per la detecció de precoç de problemes. De vegades un embaràs que s’ha aturat espontàniament pot continuar encara durant varies setmanes sense donar cap pèrdua ni dolor. Quin sentit té continuar un embaràs inviable? A més, quan més creixi el sac, més complicat serà si s’ha de fer raspat (legrat) i també donarà més pèrdua de sang i costarà més la recuperació.
Una ecografia permet, a més a més, saber si hi ha més d’un sac i en cas de bessons veure si es tracta de sacs independents. Això és molt important per detectar aviat els greus problemes de transfusions entre bessons que es poden produir després. També podem saber si hi ha hagut bessons o trigèmins inicialment encara que alguns dels embrions no hagin evolucionat (reducció espontània)
Són aquests motius els que porten a la Fundació Amic a oferir una ecografia precoç -fins a les 10 setmanes- complementària de l’assistència rutinària, a un preu mínim, per ajudar a moltes dones a reduir la incertesa sobre l’evolució del seu embaràs, a diagnosticar i preveure complicacions mèdiques i a evitar que moltes gestants acudeixin als serveis d’urgències.
El seu objectiu com equip en l’assistència a l’embaràs és el d’utilitzar tot el coneixement científic, contrastat sempre per la nostra experiència personal, per millorar la salut i fer que l’embaràs de les dones que atenem sigui més segur i agradable.
Més informació a Fundació Amic www.fundacioamic.org
