Dites de la primavera

Per la primavera, res no és com era. La Primavera, la sang altera i moltes més dites i proverbis sobre la primavera que ha ha començat!

Primavera arribada, ovella esquilada.
Per la primavera, res no és com era.
La primavera, la sang altera.
Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d’arribar.
La primavera porta flors, dites i calor. Si no la veus, ets de color marró.
Al llit, tot l’any és primavera.
Falsa primavera enganya el bestiar.
L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc.
Mal hivern, primavera d’infern.
Oreneta primerenca, primavera calorenca.
Primavera tardana fa créixer el blat a la sala.
Per al Juliol la primavera està de dol.
Una cuca no fa estiu, ni una flor fa primavera.
Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera.
Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera.
Pasqua nevada, primavera gemada.
Si trona per la Mare de Déu de Març, la primavera és freda.
Hivern fred, primavera regalada.
Oreneta arribada, primavera començada.
Tramuntana de primavera, pluja al darrera.
Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga.
Bou de tardor, cavall de primavera.
Còlic d’hivern, refredat d’estiu i febres de primavera, la mort darrera.
El mal hivern de la primavera fa govern.
Hivern rigorós, primavera de gos.
Arc de Sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir.
Si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
L’Encarnació tronera allunya quaranta dies la primavera.
No et fiïs del cant de la griva ni a l’hivern ni a l’estiu, sinó a la primavera, quan ella vol fer el niu.
Pasqua nevada, primavera gelada.
Pasqua nevada, primavera gemada.
Pastor per la primavera, no et deixis la capa ni la berena.
Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol.
Sant Joan arribat, la primavera ha passat.
Sant Joan i Sant Pere: adéu, primavera.
Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l’hivern i primavera, gela el mestral.