Un dels fenòmens naturals que sorprèn més a alguns humans escollits, és el fet de tenir un bessó. Alguns de nosaltres hem somiat en la nostra infància amb aquest ésser que seria en tot igual a nosaltres, amb aquest company fidel al que romandríem units i ens acompanyaria al llarg de la vida. Només uns quants gaudeixen d’aquest privilegi. Voleu saber-ne algunes característiques curioses?
Els bessons, encara que siguin idèntics, no tenen les empremtes dactilars iguals.
Las petjades dels bessons són iguals a l’inici de la gestació però entre les setmanes 6 i 13 comencen a tocar el sac amniòtic quan es mouen i això conforma línies i crestes que seran diferents en cadascun d’ells.
El 25% dels bessons idèntics són un reflex i no una còpia del seu germà.
Un serà destre i l’altre esquerrà, un tindrà un remolí en el pèl cap a la dreta i l’altre cap a l’esquerra… Segons les recerques això ocorre si ha passat més d’una setmana de la concepció quan l’òvul fertilitzat es divideix en dos.
Les estadístiques demostren que la taxa de natalitat de bessons idèntics no varia en funció de la raça, l’edat de la mare o la zona geogràfica.
Els bessons idèntics sempre són del mateix gènere, dos nens o dues nenes. Només existeix un cas en què puguin no ser-ho, i és a causa d’un defecte cromosòmic.
S’han donat casos de bessons, separats en néixer, que han tingut vides increïblement iguals. Noces, fills, malalties i fins i tot la mateixa professió, coses que unides van més enllà de meres coincidències.
Els bessons, en l’úter matern, comencen a interactuar entre ells a partir de la setmana número 14 de l’embaràs i a partir de la 18 fins i tot sembla que juguen.
Si dos bessons idèntics es casen amb dues bessones també monozigòtics, els seus fills, encara que legalment seran considerats cosins, analitzant el seu ADN resultaran germans.
Si ets bessó, estadísticament, tens un 22% de possibilitats de ser esquerrà.
L’única cosa que segur que serà diferent, en un parell de bessons idèntics, és el melic.
El fet que tinguin idèntica genètica no vol dir que els bessons*monozigòtics pateixin, obligatòriament, les mateixes malalties. Desenvoluparan personalitats diferents i les seves malalties, fins i tot les que tenen una propensió genètica, poden desenvolupar-se o no ja que influiran factors externs.
Font: Curiositats.cat
