A molts pares els preocupa veure com els seus fills es desmotiven davant dels estudis. Frases com “no m’agrada estudiar” o “això no em servirà per a res” són habituals, i sovint desperten frustració tant en els nens com en els adults. Però la motivació no apareix sola: es construeix. I els pares hi tenen un paper fonamental.
1. Mostra interès, no només exigència
Els infants i adolescents necessiten sentir que l’estudi no és només una obligació, sinó una part significativa del seu creixement.
2. Ajuda’l a trobar el sentit del que estudia
Quan un nen entén per què estudia alguna cosa, és més fàcil que s’hi impliqui. Relaciona els continguts amb la seva vida quotidiana o amb els seus interessos:
- Si li agrada el futbol, pots parlar de com les matemàtiques serveixen per calcular estadístiques o estratègies de joc.
- Si li agrada dibuixar, pots mostrar-li com la geometria o l’art es connecten.
Donar context i significat fa que l’estudi tingui una raó de ser més enllà del “perquè toca”.
3. Valora l’esforç per sobre del resultat
Els infants han d’aprendre que el més important no és treure un deu, sinó tenir una actitud constant i responsable.
Reconeix petites millores o intents.
4. Estableix rutines, però amb flexibilitat
Tenir un horari fix d’estudi ajuda a crear hàbits i evita discussions diàries. Tot i això, cal adaptar-se a les seves necessitats: un descans de cinc minuts, un espai tranquil i un ambient sense distraccions poden marcar la diferència.
5. Dona exemple
Els fills observen més del que escolten. Si et veuen llegint, formant-te o mostrant curiositat per aprendre coses noves, entendran que estudiar no és només una tasca escolar, sinó una manera de créixer com a persona.
6. Evita les comparacions
Comparar-lo amb germans, companys o amics només genera inseguretat. Així l’ajudes a centrar-se en el seu propi progrés.
7. Celebra els petits èxits
No cal fer grans premis: una paraula d’ànim, una abraçada o un moment compartit després d’un bon esforç són formes potents de reforçar la motivació.Motivar un fill a estudiar no és qüestió de pressió ni de càstigs, sinó d’acompanyar-lo, donar-li sentit i reconèixer el seu esforç. Quan un nen se sent capaç, valorat i escoltat, l’aprenentatge deixa de ser una obligació i es converteix en una oportunitat per créixer.
Eva Remolina | AMIC
