La calamarsa, calabruix, granissa o pedra és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de gel.
La calamarsa es produeix en tempestes intenses en les quals es produeixen gotes d’aigua sobrerefredades, és a dir, encara líquides però a temperatures per sota del seu punt normal de congelació (0 °C), i ocorre tant a l’estiu com a l’hivern, encara que el cas es dóna més quan està present la canícula. L’aigua sobrerefredada continua en aquest estat a causa de la necessitat d’una llavor sòlida inicial per a iniciar el procés de cristal·lització. Quan aquestes gotes d’aigua xoquen en el núvol amb altres partícules gelades o grans de pols poden cristal·litzar sense dificultat congelant-se ràpidament. En les tempestes més intenses es pot produir precipitació gelada en forma de calamarsa especialment gran, quan aquest es forma en el centre de forts corrents ascendents. En aquest cas la bola de calamarsa pot romandre més temps en l’atmosfera disposant d’una major capacitat de creixement. Quan l’embranzida cap amunt cessa o la calamarsa ha arribat a una grandària elevada l’aire ja no pot aguantar el pes de la bola de calamarsa i aquesta acaba caient.
Les boles de calamarsa solen ser petites, d’alguns mil·límetres de diàmetre. No obstant això, de tant en tant s’originen boles molt majors, de diversos centímetres de diàmetre degut al fet que en la circulació ciclònica de la tempesta, les petites boles ascendeixen i descendeixen diverses vegades formant-se diferents capes de gel, unes sobre unes altres. Depenent de la seva grandària, les boles de calamarsa poden no ser més que una petita molèstia, causar danys en automòbils i estructures de cristall o fins i tot matar a persones. A causa del seu procés de formació totes elles tenen una estructura en forma de capes de ceba.
Font: Curiositats.cat
