L’inventor del paraigües no té un nom concret que li puguem atribuir amb certesa. Hi ha dues perspectives sobre el seu origen:
Origen antic: La majoria d’evidències apunten a la Xina com el lloc de naixement del paraigües. S’han trobat representacions d’objectes similars en pintures xineses que daten del 2400 a.C., tot i que la seva invenció més generalitzada es situa al voltant del segle XI a.C. Aquesta primera versió del paraigües era rígida i feta amb materials com bambú i seda. S’utilitzava principalment per la noblesa com a símbol de poder.
Llegenda xinesa: Existeix una llegenda sobre una jove xinesa anomenada Lu Mei que hauria estat la inventora del paraigües. Segons la història, Lu Mei va fer una aposta amb el seu germà gran per a veure qui construïa un millor objecte per protegir-se de la pluja. La nit abans de la competició, Lu Mei va crear un dispositiu amb un bastó de bambú que s’obria per formar una cobertura amb tela.
Mentre que la llegenda és una manera bonica d’explicar l’origen del paraigües, la realitat és que, com passa amb moltes invencions antigues, no podem atribuir-ne la creació a una única persona. El paraigües va ser probablement el resultat del desenvolupament gradual d’objectes per part d’artesans al llarg de segles a la Xina.
Encara que no coneguem el seu inventor original, sí que sabem qui va inventar el paraigües plegable modern: Jean Marius el 1705 a França. Aquest disseny va ser el precursor del paraigües que coneixem i utilitzem avui dia.
Gina Martin
