El coparenting o coparentalitat és un model de criança compartida entre dues persones que decideixen tenir i criar un fill conjuntament sense mantenir una relació sentimental. Aquesta pràctica és cada cop més comuna en un món on les estructures familiars tradicionals estan canviant i les persones cerquen maneres alternatives de formar una família.
Els participants en la coparentalitat poden ser amics, coneguts, persones que es troben a través de plataformes especialitzades o fins i tot exparelles que decideixen col·laborar per tenir i criar un fill de manera equitativa.El coparenting requereix una planificació detallada i una bona comunicació per assegurar l’èxit de la criança conjunta. Aquests són els passos principals:
- Acord previ: Les persones implicades estableixen un acord clar sobre com s’enfrontaran als diferents aspectes de la criança, incloent-hi l’educació, la salut, les finances i la convivència.
- Respecte mutu: És essencial que hi hagi respecte i col·laboració entre les parts per evitar conflictes que puguin afectar el nen.
- Flexibilitat i adaptació: Les circumstàncies poden canviar, i és important que les dues parts siguin flexibles per adaptar-se a noves situacions.
- Legalització: En molts casos, es recomana establir acords legals per assegurar els drets i deures de cada persona implicada en la criança.
Els avantatges d’aquest model de criança són:
- Repartiment equitatiu de responsabilitats: Les tasques i les despeses relacionades amb la criança es comparteixen entre les dues parts.
- Diversitat en l’educació: Els nens poden beneficiar-se de les perspectives i valors diferents que aporten ambdues figures parentals.
- Flexibilitat emocional: Com que no hi ha una relació romàntica en joc, es poden evitar molts dels conflictes emocionals associats amb les separacions sentimentals.
- Suport constant: Els participants en la coparentalitat solen ser socis dedicats a la criança del nen, cosa que garanteix un suport estable.
Poden haver, no obstant això, també alguns inconvenients, alguns d’ells:
- Conflictes de comunicació: Les diferències d’opinió poden portar a desacords, que poden ser difícils de gestionar sense una bona relació entre les parts.
- Complexitat legal: La manca d’un marc legal clar en alguns països pot generar problemes a l’hora de determinar la custòdia o altres qüestions legals.
- Impacte emocional en el nen: Si no es gestiona correctament, la relació entre els copares pot afectar el benestar emocional del nen.
- Pressió social: Encara hi ha estigma associat a les estructures familiars no tradicionals, que poden generar incomoditat en algunes situacions.
Eva Remolina | AMIC
