Els dos escriptors debuten en el gènere i triomfem amb obres que busquen trencar prejudicis al voltant de nens i joves
Els escriptors Juan Ramón Santos i Pablo Gutiérrez han guanyat els XXIX Premis Edebé de Literatura Infantil i Juvenil, dotats amb 25.000 i 30.000 euros. Santos (Plasencia, 1975) ha obtingut el reconeixement amb la novel·la ‘El Club de les Quatre Emes’, mentre que Gutiérrez (Huelva, 1978) ho ha fet amb la novel·la ‘La síndrome de Bergerac’. Les dues obres tenen en comú la voluntat de trencar certs prejudicis: el de no poder parlar als infants de certs temes, com la ludopatia, i que els adolescents són uns ganduls i uns desmotivats. A diferència d’edicions anteriors, tots dos autors debuten en la literatura infantil i juvenil. Els dos títols arribaran a les llibreries al març.
A la XXIX edició s’hi han presentat 316 manuscrits originals, procedents de tot l’estat espanyol i també de diversos països de l’Amèrica Llatina: 200 obres en la modalitat infantil i 116 en la modalitat juvenil, escrites en castellà (278), en català (26), en gallec (7) i en basc (5).
La novel·la infantil, una història “divertida”
El jurat ha premiat ‘El Club de les Quatre Emes’ en considerar que és una història “divertida, àgil i plena de sorpreses”, barrejada amb un tema molt poc habitual en la literatura infantil, com les addiccions al joc. Santos juga amb les paraules i amb els seus personatges per oferir una novel·la “detectivesca, plena de misteri i intriga”, en què res no és el que sembla, i amb una visió realista que defuig un final feliç.
A la novel·la, el Manuel, la Matilde i les dues Maries són un grup d’amics de l’escola que tenen una cosa en comú: odien l’esquerpa i hipòcrita venedora de gominoles del barri Madam Llamí. A la terrible senyora sembla que no li agraden ni els infants ni la seva feina; ella voldria fer alguna cosa més, com viure a París i parlar francès.
L’autor guanyador -que s’ha definit com un “escriptor transgènere”- explica que la novel·la va néixer de la idea de fer un llibre per a la seva filla, amb personatges que li resultessin “propers” i reproduint els espais “on juguen”. A partir d’aquí, van anar creixent els personatges i, en conseqüència, els antagonistes, un dels quals és la ludopatia, una malaltia a la qual va “caure” per casualitat. “És un tema del qual no ens agrada parlar, però els nens ho han de conèixer per la facilitat d’accés que hi tenen, ja sigui a través d’internet o del joc en línia”, ha reflexionat durant la roda de premsa d’anunci dels guanyadors.
L’obra juvenil, oda a la capacitat de les paraules
Amb ‘La síndrome de Bergerac’, Pablo Gutiérrez, seleccionat el 2002 com un dels millors joves narradors en castellà per la revista ‘Granta’ i després d’una exitosa carrera en ficció d’adult, fa el seu debut en la literatura juvenil.
A l’obra, la Velia és una adolescent una mica abstreta i refugiada en el món dels llibres (i especialment en la saga de ‘Harry Potter’), que se sent aclaparada davant la presa de decisions dels estudis de batxillerat i de la vida cada cop més adulta. Els mètodes alternatius de la Lupe, la nova professora d’una assignatura optativa minoritària, Literatura Universal, la portaran a ella i al seu grup, gairebé sense adonar-se’n, a voler muntar una adaptació de l’obra de teatre Cyrano de Bergerac.
La seva novel·la parla de la capacitat de les paraules per crear realitats i del teatre —més enllà del fet literari— com a aglutinador dels talents que atresorem, però que no sempre reconeixem. També aborda el talent dels joves, sempre presents en les seves novel·les, de la seva força aclaparadora i de la capacitat de compromís i creativitat. ‘La síndrome de Bergerac’ és també un homenatge a la màgia del teatre i al nas més cèlebre i desproporcionat que uneix optimisme i èxit.
Gutiérrez explica que va escriure la novel·la sense saber “cap on es dirigida”, com quan va ajudar alumnes de batxillerat a fer una obra de teatre. Estudiants que, assegura, no eren “brillants” però que hi van posar molta empenta. “Em va fer pensar que entre tenir talent i ser capaç de crear alguna cosa només hi ha una diferència, executar-ho. Guardar el talent a casa no serveix per a res”, assegura. L’autor ha aprofitat per fer una defensa fèrria de l’adolescència: “Els adults ens els mirem amb enveja, conscients que mai tornarem a ser tan feliços, tan apassionats i estarem tan enamorats com en aquesta edat”.
Aquesta “porció de realitat” li va donar l’empenta per creuar el “pont” des de la literatura per a adults cap a la del públic jove. “Encara estic reflexionant sobre què significa escriure per un lector o per un altre, perquè requereix el mateix esforç, les mateixes paraules i les mateixes hores, i els lectors també són molt exigents”, ha reconegut. L’autor premiat defineix el llibre com una comèdia “heroica, àgil i divertida però intrigant”, que esdevé un homenatge a Cyrano de Bergerac i que reivindica la “força del teatre”.
‘La síndrome de Bergerac’ se serveix del cèlebre protagonista literari, un personatge que Gutiérrez ha definit de “molt adolescent”, per definir algú que intenta mantenir l’aparença de “valent” però que, en realitat, amaga la “por i un cor trencat”. “És l’exemple d’algú amb complext d’inferioritat que ho amaga amb superioritat”, ha definit. Una característica útil, ha dit, per abordar la por als altres i a reflexionar sobre la pròpia imatge.
Els guanyadors de l’edició anterior van ser David Nel·lo, amb ‘La crònica de l’Iu Eskar’, i Luis Leante, amb ‘Maneres de viure’. Les obres es publiquen en paper i ebook en les quatre llengües de l’Estat, així com en braille. I des del 2017, gràcies a un acord amb la plataforma d’audiollibres Storytel, es publiquen en versió d’audiollibre.
Font: ACN Barcelona
