Alguns nens, durant els primers anys de vida, mosseguen en diferents situacions com a forma de relacionar-se. Això és relativament normal, però és important demostrar-li al nen que el que fa no està bé.
És necessari saber el motiu pel qual mossega. Es creu que alguns nens utilitzen aquesta forma d’expressió en els primers tres anys de vida perquè no són capaços de comunicar-se oralment però senten la necessitat de fer-ho.
Quan comencen preescolar parlen amb més freqüència i deixen de banda l’acció de mossegar. Davant d’una situació de nerviosisme el nen també pot reaccionar mossegant. L’excés d’energia i la gelosia són també factors que poden fer que el nen mossegui. Fins i tot és possible que ho faci per cridar l’atenció dels adults.
És important, des del primer moment, educar el nen perquè no ho torni a fer, explicant-li que pot causar dany i que el que fa no està bé, i mostrar-li el camí a seguir amb exemples d’altres persones. Però mai tractant-lo de forma violenta, aixecant la veu o perdent la calma.
Quan un nen que té més de tres anys mossega, el motiu poden ser problemes emocionals. Si la reacció de mossegar comença a ser un hàbit cal tractar el tema amb un metge que estudiï la situació.
Photo credit: ximenacab / Foter / CC BY-ND
Font: ACPG / Tot Sant Cugat
