Ho sentirem i ho llegirem un munt de vegades, tant a amics, familiars, coneguts…Però per molt que es digui, la nit de Sant Joan no és la més curta de l’any.
I en qualsevol cas hauríem d’especificar que parlem de la nit més curta en l’hemisferi nord.
La nit més curta de l’any es correspon amb la d’aquell dia en la qual el Sol passa més temps sobre l’horitzó, la qual cosa succeeix al juny en l’hemisferi nord i al desembre en l’hemisferi sud. És el dia del solstici d’estiu, que per convenció marca el principi d’aquesta estació i que si en l’hemisferi nord ocorre al juny en l’hemisferi sud ho fa al desembre.
L’inici de l’estiu, en l’hemisferi nord, pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari vigent, del 20 al 22 de juny. En 2020, per exemple, es produirà a les 23:44 del dia 20 de juny.
Al llarg del segle XXI l’estiu –en l’hemisferi nord– s’inicia en els dies 20 o 21 de juny, sent l’inici més matiner del segle el de l’any 2096, doncs ocorrerà a les 8:34 del 20 de juny, i l’inici més tardà el de 2003, doncs l’estiu va entrar a les 21:12 del 21 d’aquell any.
Les variacions d’un any a un altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari gregorià amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol, l’any tròpic.
El calendari gregorià, a més de recuperar els 10 dies perduts, ajusta la durada de l’any a 365 dies i també va canviar la norma dels anys de traspàs, que en lloc de cada quatre anys com en el calendari julià fa que s’exceptuïn els anys múltiples de 100, a excepció dels anys múltiples de 400, que sí són de traspàs.
Així que per això balla una mica la data en la qual cau el principi de l’estiu i la nit més curta de l’any…
Però des que està en ús el calendari gregorià mai serà la nit de Sant Joan, per molt que ens obstinem a dir-ho.
El que sí és cert és que al principi de la nostra era, abans que s’apliqués la correcció del calendari gregorià, el solstici d’estiu sí podia caure en el 23, 24, o fins i tot el 25 de juny, d’aquí l’origen de la confusió.
Per cert que és lògic pensar que el dia més llarg de l’any és també el dia en què el Sol surt més ràpid i es posa més tard, però en realitat no és així.
Els nostres rellotges estan ajustats a un dia solar mitjà, però en ser l’òrbita de la Terra el·líptica la seva velocitat va canviant al llarg de l’any, així que hi ha un cert desfasament entre les hores que marca el rellotge i la posició del Sol.
Font: Curiositats.cat
Foto: Jofre Ferrer / Foter / CC BY-NC-ND
