La memòria,pot classificar-se en:
1) Memòria sensorial: dura poc temps i després, normalment, desapareix. Hi ha la memòria visual, memòria auditiva, memòria del tacte i memòria olfactiva.
2) Memòria a curt termini: és la que té utilitat en un temps breu, i és la que utilitzem per recordar un número de telèfon o el nom d’una persona que ens acaben de presentar. En aquest magatzem s’utilitza la repetició o el repàs de la informació. Quan més temps es mantingui la informació ‘al seu lloc’, més temps es guardarà a llarg termini
3) Memòria a llarg termini: està present en totes les activitats que realitza una persona. És el magatzem de la memòria ben apresa. N’hi ha els següents tipus:
1. Episòdica: magatzem de fets concrets, records de la nostra vida personal que són ràpidament recuperats recorrent al context d’on van procedir.
2. Memòria semàntica: es refereix al coneixement sobre el món i molt relacionat amb el llenguatge. Memòria procedimental en funció de la memòria de destreses i habilitats que una vegada adquirides no necessiten record conscient per recuperar-les.
3. Memòria implícita: que es pot classificar en funció de la intencionalitat del subjecte en el record i la seva classificació. Memòria del passat dels subjectes més o menys recents que conserven de l’esdeveniment.
4. Memòria explícita: que requereix intenció per recordar, produeix una presa de consciència. S’associa a les proves com el record induït o el reconeixement.
ANOMALIES DE LES MEMÒRIA:
La memòria és afectada per diverses anomalies. De totes les anomalies que existeixen, només analitzem les més conegudes i importants.
1. L’amnèsia: Pèrdua o falta de memòria. És quan un individu oblida experiències viscudes i és incapaç de recordar-les. Es classifica en dos tipus:
a) Amnèsia total: Fa que l’individu oblidi(elimini) tots els records de la seva vida passada.
b) Amnèsia parcial: Fa que l’individu oblidi períodes curts de la seva vida, és també conegut com llacunes mentals.
2. La fabulació: És en aquest trastorn on l’individu, en tenir llacunes mentals, crea històries (faules) que omplen els espais produïts per tals llacunes i, després, les relata com si fossin fets reals.
3. Paramnèsia: És una al·lucinació de la memòria també coneguda com ‘déjà vu’. A causa del mal funcionament de la consciència, aquesta creu reconèixer alguna cosa que en realitat mai va conèixer, la memòria produeix records falsos.
4. Hipermnèsia: Aquesta síndrome es caracteritza per fer que la memòria de l’individu s’aguditzi a tal extrem que és possible recordar, amb els més precisos detalls, fets i coneixements perduts en la memòria del temps. Tant s’exalta la memòria que hi ha persones que poden, fins i tot, recordar tots els successos de cada dia de la seva vida.
5. Dismnèsia: És un trastorn mental que afebleix i disminueix la memòria impossibilitant recordar una experiència i quan es recorda l’experiència, s’evoca de forma borrosa i poc nítida.
6. Criptomnèsia: Coneguda també com a reminiscència. El record evocat no és reconegut com a existent i es percep com si fos alguna cosa nova i original. Una persona fa un comentari enginyós, escriu una melodia inoblidable, sense adonar-se que és una cosa ja existent, que per a l’individu és original.
L’OBLIT
És una acció involuntària que consisteix a deixar de recordar informació adquirida. També es considera com un fracàs de transferència d’informació entre la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini. Cal tenir present que els records que la memòria oblida, en realitat no s’eliminen totalment, és a dir no desapareixen; sinó que passen al plànol inconscient. És per això que les persones tendeixen a recordar que han oblidat alguna cosa, sense saber que van oblidar.
Causes
1. Repressió: L’individu oblida records com a mecanisme de defensa, que s’activa inconscientment en percebre records desagradables, que generin malestar com: tensió, angoixa, ansietat o ens resulta vergonyós.
2. Decaïment de la petjada: També coneguda com a decaïment temporal, consisteix que hi ha alguns records que s’afebleixen amb el pas del temps, si no els mantenim frescos.
3. Traumes cerebrals: En moltes ocasions, l’oblit es produeix a causa de cops. La persona en tenir una lesió cerebral perd els records per alteracions neurològiques.
4. Interferència: Es diu que l’individu oblida quan certa informació es posposa a una altra. Es classifiquen en dos tipus:
a) Interferència Proactiva: Succeeix quan el record antic és ofegat pel nou, oblidant-se de les informacions antigues i recordant la nova informació.
b) Interferència Retroactiva: És el contrari de la proactiva. S’oblida la nova informació, a causa que interfereixen els records antics.
5. Incapacitat de recuperar: Sosté que l’individu és incapaç de recuperar records, ja siguin recents o antics.
TRACTAMENT DE LA MEMÒRIA
Aquestes són algunes de les moltes activitats o exercicis per treballar la memòria:
1- ACTIVITATS D’ATENCIÓ AUDITIVA
L’objectiu dels jocs és parar esment a coses que sentim.
‘Espurnes’:
– Triem una paraula: pot ser una paraula concreta, ‘núvol’, o un grup (‘noms d’animals’). Es van dient paraules soltes i cada vegada que aparegui la paraula en qüestió el nen ha de dir ‘Espurnes!’.
– La dificultat pot augmentar si triem un nombre o una lletra, i diem sèries de nombres o de lletres.
2- ACTIVITATS DE MEMÒRIA AUDITIVA
L’objectiu dels jocs és recordar sèries de coses que sentim.
Demanar objectes:
– Diem al nen/a: ‘Has de parar atenció. Ara et demanaré uns colors i me’ls has de donar quan acabi de dir-te’ls: un retolador vermell, groc i blau. Dóna-me’ls’.
– No podem repetir les instruccions. Poden utilitzar-se diferents objectes.
Buscar cartes de la baralla:
– Demanar-li una sèrie de cartes d’un mall. No se li poden recordar, es tracta que memoritzi el que ha de buscar.
Posar en ordre:
– Dir-los una sèrie de cartes o objectes i posar-los en l’ordre que se’ls diu. Per exemple: ‘Posa sobre la taula el 2 d’ors, el 3 de copes i el 4 de basts’.
Manar ordres:
– Simplement manar fer 2, 3 o les accions que decidim: ‘Porta de la cuina un tovalló, del bany la pinta i de la terrassa 3 pinces’.
Dir sèries:
– Se li diu al nen que repeteixi una sèrie de nombres o paraules dites una per segon: ‘cinc, tres, dos; ara tu’.
– Quan es dominen de 3 a 4 paraules o nombres, es pot intentar en ordre invers.
Contes, cançons, endevinalles, poesies:
– Aprendre contes, cançons, endevinalles, poesies.
Tota aquesta informació ha estat facilitada per Marta Morera, pedagoga i logopeda. Ella us podrà assessorar i ajudar en altres temes d’interès com:
La deglució atípica, dificultat de la parla, fonologia, tècniques d’estudi, TDAH, escola de pares…
Per a qualsevol consulta podeu contactar-hi per correu: marta.morera.sauret@gmail.com
Més informació a Edukatio www.edukatio.org
Foto: Chris Smith/Out of Chicago / Foter / CC BY-NC-SA
