Un web recull una quinzena d’adaptacions de temes que es cantaven en castellà
Neix una plataforma per fomentar el català al pati de les escoles amb el joc tradicional de picar de mans. El retrocés que viu la llengua a tot el país també ha arribat als centres, on constaten una davallada del seu ús espontani. La plataforma (picardemans.cat) inclou vídeos de diferents punts dels Països Catalans amb una quinzena de cançons. La majoria s’han traduït del castellà i apareixen en les seves varietats dialectals. Així, temes com ‘Miliquituli’ o ‘Al ritme de l’Scooby-Doo’, que s’acostumaven a cantar en castellà, ara tenen la versió catalana. La Judit Navarro és mestra de música a Torelló (Osona) i explica a l’ACN els infants s’han “engrescat” a aprendre alguns dels temes, de mica en mica s’escolta més català al pati.
L’escola pública Fortià Solà de Torelló (Osona) aquest curs s’havia proposat incentivar l’ús del català al pati a través de diferents propostes. La mestra de Música, Judit López, explica que cada cop els arriben més infants amb altres llengües maternes i “costa molt” que el català estigui present a l’escola, sobretot al pati. Detalla que el fet de descobrir el web picardemans.cat els ha ajudat a reforçar el seu propòsit inicial i fer-ho des d’un vessant eminentment lúdic. A la plataforma hi ha cançons com ‘A la plaça d’Argentona’, ‘A la trampa del lleó’ o ‘Aurora Picornell’.
Unes setmanes després, la situació al pati ha canviat i “ja els sents que canten sols”, explica la mestra. A més, es van ensenyant les cançons entre ells. Per ella, és important que el joc “surti sol” i no sigui una “imposició”. Així, a poc a poc, les cançons que s’inicien al pati, també s’encomanen al germà o la germana i arriben a casa, on potser els pares també hi havien jugat de petits. “De mica en mica el ventall es va ampliant”. La mestra explica que hi ha hagut un treball previ per part dels alumnes de primer i segon de primària de demanar i conversar amb les famílies sobre quins jocs jugaven al pati quan anaven a l’escola.
Els anys passen, però algunes cançons perduren. És el cas de la cançó ‘Miliquituli’ que López, de 35 anys, ja la cantava. “Tot era en castellà, però jo ja les traduïa a la meva manera”, recorda. Al principi, admet que costa canviar de llengua, però a mesura que es practica, “tot acaba sortint”. “Els nens estan ben engrescats”, assegura i ja estan sentint fins i tot algunes versions amb paraules canviades.
“És molt divertit”
“Ara m’agrada més perquè és en català i gairebé ho coneix tothom”, diu la Clara de 7 anys. El joc de ‘Miliquituli’ és el seu preferit. Creu que fer-ho així té els seus avantatges: “Ja hi ha altres llocs que ho faran en castellà i així podem aprendre diferents maneres de fer-ho”. Una de les seves companyes, que també es diu Clara i té 6 anys, esmenta el joc ‘Patufet’ -el que abans era ‘Picaxú’ en castellà- i diu que ja se’l sap tot de memòria. Ara, a més, ha començat a compatir-ho amb la família. El mateix que la Vinyet, de 6 anys, que està molt contenta perquè diu que aquests jocs “tenen coses molt divertides”.
La Chayma, de 6 anys, en canvi, ha fet un descobriment. Ella no acostumava a jugar a picar de mans al pati, però gràcies a aquesta iniciativa s’hi ha engrescat. “Els hi he explicat a les meves germanes i ara jugo amb elles”, detalla.
El web picardemans.cat és una plataforma col·laborativa on ara hi ha una quinzena de títols de cançons d’arreu dels Països Catalans -en les diferents varietats-, amb text i gravacions de vídeo amb nens i nenes. L’objectiu és anar ampliant aquesta biblioteca i que les cançons estiguin a l’abast de les escoles, alumnes i famílies. “Les cançons de mans són vives i cada racó té la seva variació; no es piquen igual a tot arreu perquè es transmeten, sobretot, de boca a orella”, afirmen. L’objectiu final és recuperar l’hàbit de cantar i jugar en català “amb naturalitat”.
Lourdes Casademont / Laura Busquets | ACN Torelló
