Durant anys el pare ha estat un simple espectador mentre el fill era alimentat a través del pit de la mare.
Primer de tot et direm que si ets un home (i tens mugrons) pots produir llet paterna i, atenció, alletar al teu fill. És possible que et soni rar, perquè ho és, i no només des del punt de vista sociològic, sinó també des del fisiològic. Però la probabilitat existeix.
A qui se li va ocórrer incloure entre el pit i les espatlles de l’home dos mugrons? És possible que la resposta sigui cosa dels cromosomes però, per què no s’han eliminat amb els processos evolutius?
No hi ha millor resposta per explicar-ho: el mugró es troba aquí perquè està completament llest per realitzar la seva funció original, aquesta que porta a la lactància masculina.
La primera vegada que es va tenir constància documentada d’això va ocórrer l’any 1896 a través del compendi ‘Anomalies and Curiosities of Medicine’. En aquest, George Gould i Walter Pyle van catalogar diversos casos de medicina estranys, tots amb homes. En un d’ells parlaven d’un missioner de Sud-Amèrica que va alimentar als seus fills perquè la seva dona estava malalta. No és un fet aïllat. L’any 2002 es va saber que un home de 38 anys de Sri Lanka havia alimentat a les seves dues filles durant la infància després que la seva esposa morís.
Alguns supervivents dels camps de presoners en la Segona Guerra Mundial van afirmar haver-hi lactat. Després d’haver passat gana durant mesos van començar a lactar quan van ser alimentats adequadament.
A finals dels anys 70 va ser l’antropòloga Dana Raphael la que va parlar obertament del tema en el seu llibre ‘The Tendir Gift: Breastfeeding’. La dona afirmava que els homes podrien induir la lactància simplement estimulant els seus mugrons. Poc després l’estudi de Dana era recolzat per l’endocrinòleg Robert Greenblatt, del Medical College of Georgia. Greenblatt explicava que per a això era necessari una dosi hormonal.
El doctor es refereix en essència a l’hormona prolactina, la principal i necessària per produir llet. La llet es produeix en petites cavitats buides del teixit mamari anomenades alvèols, espai on els revestiments contenen cèl·lules que secreten la llet quan es dispara correctament.
Tant els homes com les dones tenen alvèols, però amb nivells molt diferents de prolactina. De fet una dona que no està embarassada ja té gairebé dues vegades més l’hormona que tindria un home. Més tard, amb l’embaràs i sobretot després de donar a llum, els nivells de prolactina poden ser fins a deu vegades més en aquestes dones en comparació amb els d’un home.
Aleshores, com pot ser que els homes puguin lactar sense els processos implicats en el naixement amb la ingent producció de prolactina?
En última instància la prolactina és metabolitzada pel fetge, ajudant així a regular la seva concentració en el cos. Ocorre que quan el fetge no està funcionant correctament, els nivells anormalment alts de certes hormones poden acumular-s’hi. Això és precisament el que es creu que va succeir amb els centenars de presoners de la Segona Guerra Mundial, aquells que asseguraven haver lactat durant el procés de recuperació una vegada alliberats.
Els experts opinen que l’estrès i la privació interfereixen amb el fetge i certes activitats hormonals que produeixen les glàndules hormonals. Una vegada alimentat adequadament, el fetge triga més temps a recuperar-se que les glàndules productores d’hormones; és a dir, que es produeix una acumulació concentrada de prolactina en els cossos com els de els presoners de guerra.
Font: curiositats.cat
Foto: texasgurl via Foter.com / CC BY-NC
