El tribunal estima la qüestió del TSJC i veu discriminatori no allargar el permís per als nens amb un sol progenitor
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha considerat inconstitucional que les mares de famílies monoparentals no puguin allargar el permís de paternitat més enllà de les 16 setmanes. Així, el TC ha estimat la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda per la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació amb l’Estatut dels Treballadors i la Llei General de la Seguretat Social del 2015. El TSJC considerava que les previsions legals qüestionades suposaven un tracte discriminatori cap al menor pertanyent a una família monoparental, ja que impliquen que rebrà un temps de cura inferior que el nascut en una família biparental, tot i que té idèntiques necessitats.
També que, encara que els preceptes qüestionats tenen caràcter neutre, es produïa una discriminació indirecta per raó de sexe, ja que l’impacte negatiu i desfavorable d’aquesta regulació incidiria de manera més intensa sobre les dones treballadores, que encapçalen majoritàriament les famílies monoparentals. La llei no preveu un règim específic per al gaudi dels permisos per naixement i cura de menor, així com la percepció de les corresponents prestacions de la seguretat social, al si d’una família monoparental. Això fa que en el cas on hi hagi un únic progenitor, que és la mare biològica, la suspensió del contracte de treball amb reserva de lloc (així com la corresponent prestació econòmica de la seguretat social, quan es compleixin els requisits d’afiliació i cotització previstos) es reconeix únicament a la treballadora, mare biològica, per 16 setmanes, de les quals són obligatòries les sis setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part.
Les finalitats que persegueix la regulació vigent en equiparar els permisos de naixement i cura de menor de la treballadora, mare biològica, i l’altre progenitor són la conciliació i la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Però allò que ara es planteja no posa en dubte aquesta equiparació, sinó el fet que la norma no prevegi la possibilitat que la primera estengui el permís pel període que hagués correspost a l’altre progenitor, en cas d’existir, i l’impacte que aquesta omissió té als nens nascuts en famílies monoparentals. És una omissió sense justificació, diu el tribunal.
La sentència explica que el legislador disposa d’un ampli marge de llibertat a la configuració del sistema de Seguretat Social. No obstant això, una vegada disposada una determinada eina de protecció, la seva articulació concreta ha de respectar les exigències que es deriven de la Constitució. I és això el que legislador no fa, en introduir –mitjançant la seva omissió– una diferència de tracte per raó del naixement entre infants nascuts en famílies monoparentals i biparentals, que no supera el cànon de raonabilitat i proporcionalitat, en obviar per complet les conseqüències negatives que produeix aquesta mesura en els nens nascuts en famílies monoparentals.
Això porta a estimar la qüestió d’inconstitucionalitat, mantenint els preceptes la seva vigència i corresponent al legislador dur a terme les modificacions pertinents per a reparar la vulneració de la Constitució. Declarada la inconstitucionalitat, no cal analitzar la resta de les al·legacions de la interlocutòria de plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat. Sense perjudici d’això, el Tribunal Constitucional considera necessari precisar que, mentre el legislador no es pronunciï sobre això, a les famílies monoparentals el permís ha de ser interpretat en el sentit d’addicionar-se al permís per a la mare biològica (16 setmanes), el previst per a progenitor diferent (10 setmanes, en excloure’s les 6 primeres, que necessàriament s’han de gaudir de forma ininterrompuda i immediatament posterior al part). Han anunciat la formulació de vot particular concurrent dos magistrats.
ACN Barcelona
