Els reforços positius augmenten l’aprenentatge d’una conducta.
Si davant la conducta d’un nen (estudiar, vestir-se…) s’expressen paraules d’elogi, la tornarà a fer en el futur.
Com a reforç es pot utilitzar qualsevol cosa que li agradi al nen: joguines, caramels, carícies, explicar-li un conte, dedicar-li somriures, portar-lo a passejar, escoltar-lo… Però cal tenir en compte que la utilització de reforços positius no consisteix a premiar contínuament els nens, sinó que és preferible que es plantegin com a conseqüències naturals de les seves conductes.
Si es vol afavorir una determinada conducta, el reforç positiu sempre s’ha de donar immediatament després, mai abans. I és aconsellable no utilitzar sempre el mateix tipus de reforç perquè el nen es pot cansar i deixaria de ser efectiu.
Sobretot, manteniu la vostra paraula sempre, si anuncieu una recompensa heu de complir-la, ja que si no, perdreu credibilitat.
Els càstigs, per la seva banda, eviten un mal comportament a curt termini. Perquè siguin eficaços a llarg termini han de ser advertits i previsibles, han de ser immediats i han de consistir en una experiència indesitjable per al nen però mai han d’incloure maltractaments ni físics, ni psicològics, sinó que s’han d’acompanyar sempre de pautes sobre com actuar i què no cal fer.
Photo credit: horizontal.integration / Foter / CC BY-NC-SA
