Un estudi de l’AMB i el PEMB diu que un de cada tres centres té patis insuficients
El 57% de les escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona tenen entorns “crítics” per a la salut i la seguretat dels infants. Això és el que diu un estudi impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en què s’han analitzat 916 centres (497 públics, 332 concertats i 87 privats). L’anàlisi conclou que el 13% de les escoles tenen el “pitjor rang possible”. En canvi, els centres que tenen un entorn escolar favorable representen el 7%. D’altra banda, una de cada tres escoles té patis insuficients, en 12 municipis el 80% de les escoles tenen menys de 15 m2 d’espai verd per habitant i cap d’elles compleix els estàndards de qualitat de l’aire de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
L’estudi es basa en un índex sintètic de valoració, de 0 a 28 punts, que combina indicadors com mobilitat, medi ambient, seguretat viària, vulnerabilitat climàtica i característiques dels mateixos centres. L’anàlisi conclou que un de cada tres centres té patis insuficients, és a dir, inferiors a 1.056 m2, segons la normativa vigent. La situació és “especialment greu”, diu l’informe, en les escoles concertades i privades, en les quals gairebé la meitat no arriben als estàndards mínims establerts. Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet són els municipis que tenen menys espais de joc i lleure per a l’alumnat.
Amb aquestes dades, l’arquitecte urbanista i professor de la UPC Xavi Matilla, que ha elaborat l’estudi, ha apuntat en la seva presentació que el gran repte és que les escoles “guanyin espai” i ha remarcat que l’avaluació vol ser una “eina útil” per als ajuntaments per treballar en la millora dels entorns escolars.
9 de cada 10 escoles superen els límits de contaminació
L’estudi també apunta a la manca de verd en els entorns escolars: en 12 municipis més del 80% de les escoles es troben en entorns amb menys de 15 m2 de verd per habitant en un radi de 700 metres. Aquesta manca de verd se suma al fet que gairebé 9 de cada 10 escoles superen els límits de contaminació fixats per la UE per al 2030, més exigents respecte als anteriors. Cap dels centres compleix els límits de qualitat de l’aire fixats per l’OMS, que són encara més elevats que els nous fixats en l’àmbit europeu.
“Estem davant d’un problema de salut pública i, per això, hem de fer tot el possible”, ha dit la vicepresidenta de l’àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’AMB, Janet Sanz, que ha remarcat que si no es fa “res” cap centre complirà els límits europeus de qualitat de l’aire el 2030.
A més, l’estudi indica que en diversos àmbits del continu urbà central (Besòs-Glòries-Eixample i l’eix litoral) els centres amb pitjors entorns coincideixen amb exposició elevada a contaminació i calor i que aquesta realitat se superposa amb nivell alt de vulnerabilitat social. Així, el document alerta que cal “prioritzar actuacions en clau de justícia urbana i equitat”.
Ajuts per transformar els entorns escolars
Segons ha explicat Sanz, l’AMB ha fet arribar les conclusions de l’estudi al Govern i s’ha pactat amb l’executiu introduir en la pròxima convocatòria de subvencions del Pla de Barris i Viles una línia d’ajuts per a la transformació dels entorns escolars. La petició respon al fet que alguns ajuntaments metropolitans hagin expressat la seva voluntat de transformar els entorns escolars, però hagin argumentat tenir dificultats econòmiques per fer-ho.
“El següent pas serà establir una col·laboració estratègica per acompanyar els ajuntaments”, ha afirmat Sanz, tot apuntant que els consistoris metropolitans també necessiten suport tècnic per millorar els entorns escolars.
Nazaret Romero | ACN Barcelona
