El sindicat ho atribueix a les males condicions laborals del professorat i titlla d’insuficients les mesures proposades per Educació
El sindicat USTEC-STEs (IAC) alerta que des de l’1 de gener el 31% de les substitucions de docents no han estat cobertes i la xifra s’enfila fins a un 46% de no cobertura en el cas del professorat de secundària. El sindicat denuncia que aquesta situació afecta molt negativament la qualitat educativa i destaquen que la manca de professorat disposat a treballar es deu al deteriorament de les condicions laborals i el desprestigi de la funció docent.
Així, critiquen que les mesures proposades per l’administració són insuficients i demanen millores salarials, contractacions de durada anual del personal substitut, que es garanteixin les condicions i l’estabilitat dels interins i que el màster de secundària sigui més accessible.
USTEC ha presentat un informe on analitza la manca de professorat durant el primer trimestre del curs 2023-2024 i han elaborat una aplicació informàtica que permet fer el seguiment de les places no cobertes.
Segons l’informe, durant el primer trimestre es va arribar a 431 places sense adjudicar el dia amb major nombre absolut de no cobertura. Un dia qualsevol en l’educació pública catalana, USTEC afirma que hi ha entre 400 i 600 places sense docent que les ocupi, tenint en compte les vacants de les places anuals per a les quals no es troba personal. Per a secundària, la mitjana de no cobertura de substitucions es va situar entre el 60 i el 70% de les substitucions durant el primer trimestre del curs 2023-2024 i es va arribar al 76,6% de no cobertura el 9 d’octubre.
Informàtica, tecnologia i matemàtiques, de les especialitats amb menys places cobertes
Les especialitats d’informàtica, tecnologia, matemàtiques, llengua catalana i literatura són les que compten amb un major nombre absolut de places no cobertes, alerta l’informe. En casos com a informàtica, el percentatge de no cobertura de substitucions és pràcticament del 100%. Així mateix, l’informe de l’USTEC mostra com moltes especialitats de formació professional, malgrat tenir un nombre molt menor de places totals, se situen també en percentatges de no cobertura d’entre el 90 i el 100%.
De la resta d’especialitats de secundària, destaca també la cultura clàssica, les quals acumulen entre el 90 i 100% de no cobertura, i altres especialitats on la dinàmica de manca de docents va en augment o s’està consolidant, com és el cas de llengua castellana i literatura o biologia i geologia.
Per què hi ha cada vegada menys docents disposats a treballar
USTEC-STEs (IAC) situen el desprestigi de la funció docent i el deteriorament de les condicions laborals com a principal causa de la situació. Destaquen que la pèrdua de poder adquisitiu ha estat constant la darrera dècada: des del 2009 els treballadors de l’educació pública han perdut més d’una cinquena part del sou. “Aquesta situació, sumada a factors com el preu de l’habitatge, fan que cada cop més treballadors de l’educació no arribin a final de mes”, denuncien des del sindicat.
Alerten que la sobrecàrrega laboral i el desprestigi contra els professionals de l’educació també són causes que allunyen cada cop més persones de la docència. “Els docents hem de fer front a la manca de recursos per afrontar una realitat social cada cop més problemàtica, en especial la manca de pressupost per al veritable desplegament d’una educació inclusiva que permeti atendre les necessitats de l’alumnat”, alerten.
Una altra de les causes que el sindicat assenyala són les males condicions del personal de la borsa de substitucions, que per optar a una plaça de docent de secundària ha d’haver cursat un màster que pot arribar a costar 8.000 o 9.000 euros. “Acceptar una substitució sovint implica renunciar a altres feines per pocs dies de treball i sense cap garantia de continuïtat”, expliquen des del sindicat. “Després de cada contracte el docent és acomiadat sense percebre cap indemnització. Això fa que en el mercat laboral apareguin altres opcions més atractives per a les persones que realment voldrien dedicar-se a la docència”, afegeixen.
Reclamen millores salarials i la dignificació de la funció docent
USTEC·STEs considera que les mesures proposades per l’administració per revertir la situació són insuficients no aborden la millora de les condicions laborals, punt que el sindicat considera clau. Concretament, rebutja l’augment de l’horari lectiu del professorat d’algunes especialitats a canvi d’un complement econòmic, ja que, alerten, això pot sobrecarregar de feina els docents i crear desigualtats entre treballadors. També s’han posicionat en contra de l’entrada de professionals externs per fer hores de docència, “un mecanisme que ha suposat la precarització extrema de l’ensenyament”, denuncien.
Per tal de revertir la situació, el sindicat exigeix millores salarials per recuperar el poder adquisitiu de més del 20% perdut els darrers anys i fer atractiva la professió docent. També millorar les condicions del personal interí, garantint contractacions de durada anual del personal substitut i un pla d’estabilitat perquè els interins amb experiència no es puguin quedar sense feina. Així com la gratuïtat i oferta suficient del màster de secundària i la derogació dels decrets de plantilles, direccions i autonomia que despleguen la Llei d’Educació de Catalunya i una obertura permanent de la borsa amb llistes transparents i objectives, en què l’antiguitat per serveis prestats sigui el criteri per adjudicar els nomenaments.
AMIC | Social.cat
