Dites de l’estiu

L’estiu ja és aquí i arriba carregat de calor, alegria i…dites i proverbis!
A l’estiu tota cuca viu; a l’estiu, la perdiu xiula i canta dins del niu; xàfec d’estiu, tota l’aigua pel riu, i moltes més!

Aquí teniu unes quantes dites i proverbis sobre l’estiu. Si en teniu més, no dubteu a enviar-nos-les a info@socpetit.cat!

A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar.
A l’estiu filosa no diu.
A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment.
A l’estiu tota cuca viu.
A l’estiu tot el món viu.
A l’estiu tot reviu.
A l’estiu, el sol viu, i fa dibuixos sobre el riu.
A l’estiu, els margs pasten.
A l’estiu, els ocells fan son niu.
A l’estiu, la formiga surt del niu.
A l’estiu, la perdiu xiula i canta dins del niu.
A l’estiu, per l’ombra, i, a l’hivern, pel sol.
A la vora del riu, no faces niu, ni en hivern ni en estiu.
Aigua d’estiu, xirriu, xirriu.
Al juny, l’estiu no és lluny.
Cuca d’estiu, mentre té sol, fa la viu-viu.
D’amoretes no es veiu a l’estiu ni de mal govern a l’hivern.
Del sol de l’hivern i dels núvols de l’estiu, enganyats eixiu.
Infant i pasta a l’estiu es gasta.
Ira d’amic és així com pluja d’estiu.
La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred.
Llangardaix encauat, estiu acabat.
Ni sol d’estiu ni confiança en el qui escriu.
Paraules d’estiu, segons qui les diu. Paraules ‘loques’, respostes poques.
Plata líquida en l’estiu és l’aigua p’a’l regadiu, plata que se deixa anar per els rius capa la mar.
Quan la granota comença a cantar l’estiu vol començar.
Qui diu mal de l’estiu, no sap què diu.
Si vols salut plena, dorm a l’hivern de cara i, a l’estiu, d’esquena.
Terra de regadiu, dolenta per l’estiu.
Xàfec d’estiu fa la meitat del que diu.
A l’estiu bon cuinat i a l’hivern bon estofat.
A l’estiu les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjor, i les d’hivern ni les cura el Pare Etern.
A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment.A l’estiu tavernera i a l’hivern flequera.
A l’estiu tota cuca viu, menys els sastres.
A l’estiu, tavernera, a l’hivern, fornera.
A l’hivern forner i a l’estiu taverner, amb raó o sense raó, sembra dins la tardor.
A l’hivern per la moquina i a l’estiu per la calor, sempre és bo dur mocador.
A la casa on no hi ha pa, fins a l’estiu hi fa fred.
A la Pobla de Segur, l’hivern llarg i l’estiu curt.
Aigua d’estiu, xerriu-xerriu; aigua d’hivern, aigua d’infern.
Bon temps pel juny, estiu segur.
Broma baixa per Santa Àgata, senyal de pedregades a l’estiu.
Cada cosa al seu temps… i a l’estiu cigales.
Cada cosa pel seu temps per Nadal, neules, i per l’estiu, cigales.
Còlic d’hivern i refredat d’estiu, no els aguanta home viu.
Còlic d’hivern, refredat d’estiu i febres de primavera, la mort darrera.
Com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred.
Crema més el sol d’abril que el de tot l’estiu.
De sabaters, a l’estiu n’hi ha menys i a l’hivern n’hi ha més.
De sabaters, pocs a l’estiu i molts a l’hivern.
El bou a l’estiu i el xai quan el fred és viu.
El cant de la griu, ni l’hivern, ni l’estiu, fora la primavera quan fa el niu.
El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té.
El fred d’estiu mena aigua al riu.
El novembre està entre l’estiu i l’hivern.
Els que ho saben entendre bé fan de pastor a l’hivern i a l’estiu de porquer.
En arribar l’octubre, l’hivern i l’estiu s’esgarrapen.
En l’estiu, tot lo món viu.
En l’hivern per la moquita, i en l’estiu per la calor, sempre és bo dur mocador.
Estiu calorós, hivern rigorós.
Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l’hivern, per la moquilla; a l’estiu per la calor.
Fang a l’hivern i pols a l’estiu, tot el camp reviu.
Fred d’hivern i calor d’estiu salut reviu.
Fred d’hivern, estiu d’infern.
Hivern plujós, estiu abundós.
Hivern plujós, estiu calorós.
Hivern plujós, estiu perillós.
Hivern plujós, estiu ventós.
Hivern solellat estiu molt granat.
Hivern solellat, estiu ventejat.
L’estiu calent, ni carro bo ni ruc dolent.
L’hivern el cel enrojolat i l’estiu encigronat, pluja aviat.
Llevant, llevantó, a l’hivern dolent i a l’estiu pitjor.
Menjar calent a l’estiu, més mort que viu.
Nadal nevat, estiu regalat.
Neu d’abril, pedregada a l’estiu.
Nevada d’abril, pedregada a l’estiu.
Ni d’hivern ni d’estiu, no et posis sota el sol viu.
Ni hivern sense capa ni estiu sense carbassa.
No creguis en hivern seré ni en estiu núvol.
No et fiïs del cant de la griva ni a l’hivern ni a l’estiu, sinó a la primavera, quan ella vol fer l niu.
No hi ha març que no marcegi ni estiu que no pedregui.
Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós.
On has passat l’estiu, passa l’hivern.
Orenells tardans hivernàs tardà; orenells primerencs, l’estiu ja ve.
Paraules d’estiu, segons qui les diu.
Pel desembre, fred, i calor per l’estiuet.
Pel sabater, l’hivern malament i l’estiu bé.
Per Sant Blai, la cigonya per l’espai, i si bon estiu vols, l’hi veuràs a grans vols.
Per Sant Mateu, l’estiu adéu.
Pluja d’estiu i flor de bagassa, aviat es passa.
Quan la Candelera plora el fred és fora, quan la Candelera riu el fred és viu tant si plora com si riu ja ve l’estiu.
Quan la Candelera riu, ja som a l’estiu.
Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l’estiu.
Quan la merla canta, la griva li diu: “Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu”.
Qui a l’estiu ombreja, a l’hivern famoleja.
Qui a l’hivern no té prou roba, a l’estiu en té de sobra.
Qui a l’hivern sembra un gra a l’estiu bé menjarà.
Qui a l’hivern té prou roba, a l’estiu té de sobra.
Qui diu mal de l’estiu, no sap el que diu.
Qui menja fred a l’estiu, més mort que viu.
Qui no llaura a l’hivern a l’estiu se’n ressent.
Qui no té ovelles a l’hivern, ni garbes a l’estiu, en gran descans viu.
Qui no treballa quan fa fred a l’estiu passa la mà per la paret.
Sabater malfeiner, l’hivern malament i l’estiu també.
Sabater que no pica a l’estiu i sastre que no cus a l’hivern, que el diable se’ls endugui a ’infern.
Sabater que pica a l’estiu i sastre que no cus a l’hivern, el dimoni se’ls duga a l’infern.
Sant Antoni, que mos diu que li donem un dobler, si li donem de gener ell mos tornarà en ’estiu.
Si a l’estiu fa el dia clar, el sol duu el vent per la mà.
Si el cucut el tres d’abril no fa xiu-xiu, és pres, o no viu, o sent l’estiu.
Si el dia tres d’abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu.
Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu.
Si la Candelera riu, ja hi som a l’estiu; i si plora… ja és l’hivern fora.
Si no vols menjar sopes tot l’estiu, sembra pèsols per l’abril.
Si pel maig el fred és viu, espera un bon estiu.
Si per Nadal fa estiu, la Pasqua vora el caliu.
Si per Sant Joan baixa l’aigua roja, hi baixarà tot l’estiu.
Si trona en l’abril, bon estiu.
Si vols fer un bon resolt, l’estiu a l’ombra i l’hivern al sol.
Si vols menjar sopes a l’estiu, sembra pèsols per l’abril.
Si vols salut plena, dorm a l’hivern de cara i a l’estiu d’esquena.
Si vols tenir salut plena dorm a l’estiu de cara i a l’hivern d’esquena.
Sol d’estiu cou com caliu.
Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.
Tant a l’hivern com a l’estiu, la bugadera a rentar al riu.
Tant d’hivern com d’estiu, si podeu, dormiu, dormiu.
Terra de regadiu, dolenta per l’estiu.
Tramuntana d’estiu i migjorn d’hivern, omple el rebost; tramuntana d’hivern migjorn ’estiu, no faltaran plors.
Trona l’abril, ve bon estiu.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera.
Vent terral que omple el barral, bo por a l’hivern, i per a l’estiu, mal.
Vestiu un bastó i semblarà un senyor.
Vianda d’estiu vol regadiu.
Vora de convent i riu, no hi vagis a fer ton niu, ni a l’hivern ni a l’estiu.
Xàfec d’estiu fa la meitat del que diu.
Xàfec d’estiu, tota l’aigua pel riu.