L’educació en positiu apareix de la mà dels Doctors Jane Nelsen, Lynn Lott i Cheryl Erwin i consisteix a aplicar estratègies per a ensenyar amb fermesa però alhora amb assertivitat, afecte i amabilitat, aconseguint d’aquesta manera convertir als nens en adults responsables, respectuosos amb els altres i capaços de prendre decisions coherents. Per tant es tractaria de crear un entorn familiar on es proporcioni seguretat, comprensió i molt amor per a assegurar al nen un desenvolupament físic, emocional i social el més beneficiós possible.
Alguns dels trets principals de la seva filosofia són:
– No existeixen els crits ni els càstigs, perquè parteix de la premissa que hi ha moltes altres alternatives a aquests i que a més són més efectius. A més si apliquem aquesta actitud, millora la convivència i l’harmonia a la llar.
– Dóna molta importància al diàleg, intentant raonar amb els nens i entendre el perquè de les seves actuacions, rabietes o plors. D’aquesta manera no castigarem un acte en concret, sinó que actuarem sobre el focus del problema, motiu pel que podrem canviar la manera de pensar i actuar i fer que algunes conductes no tornin a repetir-se. El fet de conversar i saber en tot moment com pensen i què senten, ens ajudarà a més, a connectar millor amb ells i aconseguirem més complicitat.
– Es promouen en tot moment actituds positives.
– Dota als pares de les eines necessàries i disminueix la inseguretat que senten davant determinades situacions i que fa dubtar de si s’estan fent bé o malament les coses.
Tres són doncs els pilars fonamentals en aquesta metodologia i que podrien resumir-se en: coneixement,protecció i diàleg. És a dir, el primer de tot és conèixer-los en profunditat, després, fer-los sentir protegits i que sàpiguen que poden comptar amb nosaltres en tot moment i per últim, prioritzar les converses abans que imposar càstigs o fer-los sentir inferiors. Per tant s’han d’evitar les comparacions o fer-los sentir culpables dels seus actes, perquè l’única cosa que aconseguiríem amb tot això és fer-los persones insegures, porugues i amb manca d’autoestima.
Educar en positiu no és una cosa que podem aconseguir (i molt menys veure resultats) d’un dia per a un altre. És un procés llarg que requereix paciència i molt esforç, però que a la llarga recull els fruits d’aquesta apassionant aventura que és la de ser pares.
Font: AMIC | Eva Remolina
