L’ús d’una bomba d’insulina no és una cosa emocionant, i menys per a un nen de 5 anys que en fa dos que li han diagnosticat diabetis de tipus 1.
A més de tot el que comporta haver de dur l’aparell a sobre cada dia, l’infant veia que era l’únic de la regió on vivia que el feia servir. Es sentia sol i trist.
Així que, veient aquesta situació, la Camille i en Phillipe, els pares d’en Jacob, van aconseguir pal·liar l’angoixa i la solitud del petit amb un acte d’amor: es van tatuar una bomba d’insulina als seus abdòmens, tot declarant que estarien ‘sempre connectats’ amb el seu fill.
En Jacob, va ser diagnosticat amb diabetis tipus 1 als 3 anys i mig d’edat, i estava emocionat per la idea d’obtenir una bomba d’insulina que reemplacés les cinc injeccions al dia que necessitava. Pensava que seria com tenir a un petit robot treballant per a ell.
Al principi, tant els pares com el nen, estaven molt contents amb la idea de no haver de patir les 5 punxades cada dia. Però, poc a poc, el petit infant va adonar-se que era l’únic que portava aquell aparell a sobre i, a més, rebia múltiples preguntes dels altres nens. Tot això el va fer sentir-se rar i sol.
D’aquí que els pares van decidir acompanyar el seu fill i es van fer el tatuatge. Ara, cada vegada que algú li pregunta sobre la seva bomba, el nen aixeca la samarreta dels seus pares i diu: ‘Mireu, els meus pares també en tenen una!’.
El Jacob ara té 5 anys i ha de fer servir l’aparell les 24 hores, els 7 dies de la setmana.
Més informació a MontRéal Gazette www.montrealgazette.com
