Amb aquest autoretrat documental (sense photoshop ni tècniques de manipulació de la imatge) Ana Álvarez vol desafiar les maternitats “de pel·lícula” que el cinema, la publicitat i la història de l’art ensenyen reforçant l’estereotip sorgit de les fantasies heterosexuals masculines que respon a la dualitat mare/puta.
El que vol transmetre és que la seva maternitat, com qualsevol altra, no és virginal ni escèptica. I és en el moment del part quan surt la dona-bèstia que no té res prohibit: les dones s’obren, es transformen, no són objecte i sagnen, criden i somriuen.
A les fotografies es pot veure com està dempeus, amb la placenta encara dins seu, i unida al seu bebè pel cordó umbilical. Després, amb la placenta ja fora del cos de la dona, el bebè s’alimenta del que serà la llet que el farà créixer i fer-se sa i fort.
Més informació a Álvarez Errecalde www.alvarezerrecalde.com/index.php?/projects-proyectos/birth-of-my-daughter—el-nacimiento-de-mi-hija/
Trobareu tota l’explicació del per què de l’autoretrat en aquest vídeo:
