Amb la implicació de les famílies, l’escola Vedruna treballa com fer un ús “crític i saludable” de la tecnologia
L’escola Vedruna de Ripoll ha implantat un projecte pilot per fer un ús “crític i saludable” del mòbil. Forma part d’un programa per als alumnes de 3 a 16 anys que inclou temes com la identitat digital o la seguretat. El mòbil es treballa a 6è i 1r d’ESO. Amb el nom, “No cola!”, compta amb la complicitat de les famílies que també han respost a un qüestionari. La idea és consensuar un protocol entre tots per arribar a fer “viable” l’ús del mòbil i que els joves en prenguin consciència. “El mirava bastant i els meus pares em van ajudar, em van posar un control parental i va ser un gran què”, explica a l’ACN Ferran Trisán, alumne de 1r d’ESO. Ara, diu, està “molt més amb els germans i amics i guadeix molt més”.
Trisán viu a Camprodon i cada dia agafa el bus fins a Ripoll. “Em serveix per comunicar-me amb els pares i dir-los com estic i a on”, explica. Admet que l’estiu passat estava molt temps “enganxat” al mòbil sense ser-ne conscient. Ara, però, i gràcies al projecte a l’escola ha après a utilitzar-lo d’una altra manera, sense renunciar a parlar amb els seus amics i les notícies d’esport que tant li agraden. “M’hi he notat”, afegeix.
El més habitual, segons explica la tutora de 3r, Magda Escribà, són les reticències dels joves amb els límits d’ús. “Són una font de batalla i és difícil evitar-ho a casa”, admet, tot afegint que fins i tot els pares cometen contradiccions a l’hora de fer servir el mòbil. Escribà considera que aquesta formació era molt necessària: “M’ha sorprès perquè en els darrers anys el moment clau era 1r d’ESO, però aquest any són ja el 80% dels alumnes que en tenen”. Tots ells han de guardar l’aparell en una caixa que hi ha cada aula.
Les professores expliquen que, quan se’ls pregunta, saben com l’han d’utilitzar en teoria, però, a la pràctica sorgeixen els dubtes. Una idea que comparteix Laia Motos, que és tutora de 1r d’ESO: “Van prenent consciència que, en cas que passi alguna cosa, cal parlar-ne i veure les opcions que hi ha per solucionar-ho”.
Els dubtes també sorgeixen entre els mateixos docents. “Vam demanar-los als alumnes què miraven per Internet, vam fer un llistat interminable i moltes de les webs, aplicacions i jocs eren desconegudes per a nosaltres”, recorda Ariadna Delgado, una de les coordinadores del projecte, que explica que no s’ho esperaven. Això va fer que les analitzessin plegats, miressin com funcionaven i es fixessin si hi havien xats i altres opcions. Segons les mestres participants, l’aula és un “entorn segur” per als joves on es poden expressar “sense ser jutjats” i sense estar davant dels pares i això propicia compartir i treballar plegats aspectes que no coneixien.
Un protocol consensuat
Una de les pràctiques dels alumnes és fer un decàleg amb 10 punts a complir. La idea és debatre-ho, consensuar-hi i després exposar-ho a les famílies. Delgado explica que una de les claus del projecte ha estat comptar amb la seva complicitat des del primer moment. L’objectiu final, remarca, és arribar a un protocol que sigui “viable”. “La tecnologia té els seus avantatges i inconvenients, la utilitzem en el dia a dia i els alumnes també la integren. Per això entenem que cal un ús crític i saludable, però per poder-hi arribar s’ha de tractar a les aules”, destaca.
“Pensava que era més segur”
Ariadna Careta és alumna de de 1r d’ESO. Explica que quan li van posar el mòbil s’hi passava moltes hores, però que després va reduir una mica el seu ús. “Normalment l’utilitzo quan ja he estudiat i després em poso a mirar-lo”, detalla. Arran del projecte ha après que cal anar en compte amb les xarxes socials: “Si un desconegut t’escriu, no s’ha de donar informació personal”. Es recomana, sobretot, que s’informi als pares quan això passi. L’alumne de 6è Bernat Magriñá, admet que no s’imaginava que tenir mòbil fos “tan perillós” en el sentit que “et poden entrar virus”. “Em pensava que era més segur”, admet.
Les conegudes com a “cookies” (eines de recopilació de dades) eren també un àmbit desconegut tal com explica la Priya Masias. “M’ha interessat conèixer què eren; normalment les acceptem però llavors poden saber les nostres dades”, explica. Per això també es recomana parlar amb els pares i mares per decidir què fer en segons quins casos.
“Passar del tot al res no és la millor opció”
Les restriccions de l’ús del mòbil a les aules han estat una de les novetats d’aquest curs. Ariadna Delgado creu que passar “del tot al res no seria la millor opció” i que, el més convenient seria que la societat i també els alumnes “puguin ser crítics” i entendre que la tecnologia té molts avantatges i també inconvenients. I això vol dir, segons Delgado, treballar-ho a les aules i amb les famílies. Entre les principals activitats hi ha comentar notícies sobre l’ús dels mòbils i l’elaboració d’un decàleg on es consensuaran deu punts i es farà arribar a les famílies. “Les famílies han tingut una molt bona resposta amb el projecte”, explica la coordinadora, que admet que inicialment no sabien com rebrien la proposta.
El projecte ‘No cola!’ es fa sobretot a les hores de tutoria i en algunes assignatures de forma transversal. 3r i 6è treballen l’ús del mòbil mentre que la resta -des d’I3 fins a 4t d’ESO-, els anuncis i estereotips, la identitat digital, la desinformació, els ‘gamers’ i l’addició al joc entre d’altres. La idea és finalitzar el projecte quan acabi aquest curs.
Lourdes Casademont | ACN Ripoll
