Els eurodiputats lamenten el “fracàs” de les plataformes en línia per protegir els infants de continguts il·legals
El Parlament Europeu proposa prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys a la Unió Europea i exigir una autorització parental fins als 16 anys. La comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor de l’Eurocambra ha adoptat un informe en què els eurodiputats expressen la seva “preocupació pel fracàs” de les principals plataformes en línia en la protecció “adequada” dels menors i adverteixen dels “riscos” d’addicció i per a la salut mental que suposa l’exposició sense control a continguts il·legals o perjudicials. L’informe de recomanacions s’ha aprovat a la comissió de Mercat Interior amb 32 vots a favor, 5 en contra i 9 abstencions i ara se sotmetrà al vot final de l’Eurocambra durant la sessió plenària de novembre.
El text aprovat pels eurodiputats de la comissió de Mercat interior dona suport a la voluntat de la Comissió Europea de desenvolupar sistemes de verificació d’edat que “preservin la privacitat”, però defensen que aquestes mesures “no eximeixen” a les plataformes de la responsabilitat d’oferir serveis “segurs”.
En aquest sentit, l’informe -que és un recull de recomanacions per a l’executiu d’Ursula von der Leyen- proposa prohibir l’accés a “qualsevol” xarxa social als menors de 13 anys i elevar aquesta edat mínima fins als 16 si no es disposa d’autorització parental. A més de les xarxes socials, els eurodiputats creuen que aquestes edats mínimes també haurien d’aplicar-se a les plataformes de vídeo o de continguts d’intel·ligència artificial.
En el text, els eurodiputats també insten la Comissió Europea a utilitzar les seves competències sota la llei de servei digitals (DSA, per les sigles en anglès) i plantegen la imposició de multes o la prohibició d’aplicacions “que no compleixin la normativa o posin en perill els menors”.
Entre d’altres, la comissió de Mercat Interior de l’Eurocambra també demana a la Comissió Europea que plantegi la introducció de la “responsabilitat personal” per alts càrrecs de les principals plataformes en línia en cas d’incompliments “greus i reiterats”, especialment pel que fa a la verificació de l’edat.
També proposen que es prohibeixi l’ús d’algoritmes de recomanació basats en la participació -l’anomenat “engagement”- dels menors i que es desactivi les funcions de disseny “més addictives” de forma predeterminada.
L’informe també demana a Brussel·les actuar a nivell de la UE “per abordar les funcions manipuladores” com són la reproducció automàtica, el desplaçament infinit o les històries que desapareixen.
L’informe ha rebut el vistiplau dels eurodiputats que formen la comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor de l’Eurocambra. Un cop aprovat en comissió, el text se sotmetrà a votació final durant la sessió plenària del pròxim mes de novembre.
Brussel·les té en marxa un projecte pilot en diferents estats membres, entre els quals Espanya, per desplegar una plataforma a nivell europeu que sigui capaç de verificar l’edat real de l’usuari que accedeixi a les xarxes socials.
Espanya defensa limitar l’accés dels menors a les xarxes
Precisament, el govern espanyol va presentar a principis de juny una proposta per limitar l’accés a les xarxes socials als menors d’edat a la Unió Europea, juntament amb França i Grècia. Concretament, la iniciativa planteja establir una edat mínima a la UE per poder accedir a les xarxes socials.
El document que Espanya va posar sobre la taula dels ministres de Telecomunicacions de la UE no concreta quina hauria de ser aquesta edat, però el ministre de Telecomunicacions, Òscar López, va afirmar aleshores que el govern espanyol “treballa perquè sigui els 16 anys”.
La proposta, que també va comptar amb el suport de Dinamarca, Xipre i Eslovènia, també demanava, precisament, establir mecanismes de verificació d’edat obligatoris a tots els dispositius amb accés a internet.
“El més important és que no passi el que passa ara, que és que els actuals sistemes que diuen ser de verificació de les dades no ho són. I veiem com els menors tenen un accés a continguts que no haurien de tenir”, va defensar López.
Marta Vidal Vilalta | ACN Brusel·les
