Prohibir les xarxes socials als menors no és la solució a l’addicció digital, segons experts europeus
La xarxa Drets Digitals Europeus (EDRI, per les seves sigles en anglès) avisa que prohibir les xarxes socials als menors no resol el “problema d’addicció” i pot vulnerar la llibertat d’expressió dels infants. Seguint el camí d’Austràlia, país pioner a l’hora de prohibir les xarxes socials als menors, Espanya, França, Grècia i Dinamarca han anunciat recentment iniciatives similars i han obert el debat a la Unió Europea sobre quina és la millor manera de protegir els infants a Internet. En una entrevista a l’ACN, Aljosa Ajanovic, expert en drets digitals d’EDRI, alerta que posar el focus només en la població més jove no revertirà la “toxicitat” de les xarxes socials, que també afecta els adults.
“Si volem que els nostres fills vagin un dia amb bicicleta pel carrer i sabem que és perillós per ells, el que no farem serà prohibir-los anar amb bicicleta fins als 16 anys i, després, tirar-los al mig de la carretera i que s’espavilin”, diu l’expert d’EDRI.
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el Comitè dels Drets de l’Infant de Nacions Unides també han qüestionat que es restringeixi l’accés dels joves a les xarxes per la possible vulneració de la seva llibertat d’expressió i participació.
La Unió Europea ha impulsat diverses regulacions que busquen reforçar la protecció dels infants a Internet, però Brussel·les és conscient que la política de mà dura contra les plataformes guanya adeptes al bloc europeu i està estudiant un “enfocament comú” a la UE a l’hora de prohibir l’accés dels menors a xarxes com Instagram, YouTube o X.
Quins són els riscos de les xarxes socials?
Un 41% dels nens i nenes a Espanya ja té mòbil propi als 10 anys, un percentatge que puja fins al 76% als 12 anys i a l’ESO pràcticament tots en tenen (92,8%), segons un estudi d’Unicef publicat el 2025.
La creixent presència online exposa els menors a una sèrie de riscos específics de l’entorn digital, com pot ser el cyberbullying, el màrqueting fraudulent, l’abús sexual, l’explotació o l’addicció al mòbil. L’auge de la intel·ligència artificial suposa un nou repte i afegeix preocupació per la seguretat dels més joves a Internet.
La investigació d’Unicef a Espanya revela que prop del 10% dels adolescents declara haver patit ciberassetjament i un de cada tres joves amb parella reconeix haver viscut control o xantatge a través del mòbil o les xarxes. De fet, fins a un 7,7% dels estudiants de Batxillerat té un ús problemàtic de les xarxes, la majoria noies.
Què ha fet la UE per reduir riscos?
Per abordar tots aquests riscos, la Unió Europea ha introduït regulacions sobre els serveis digitals, els mitjans audiovisuals i la protecció de dades, així com mecanismes per denunciar contingut il·legal o perjudicial. A més, la Comissió Europea ha creat una aplicació d’identitat digital per verificar l’edat dels usuaris, una eina que pot facilitar els controls parentals. Diversos països europeus, inclòs Espanya, tenen en marxa un projecte pilot per desplegar l’aplicació.
Des d’EDRI avisen que és una tecnologia “hiperintrusiva” que requereix donar dades “especialment protegides”. “Si aquestes bases de dades algun dia pateixen un atac o són revelades, poden posar en perill a molta gent”, adverteix Ajanovic, que veu els controls parentals com una solució parcial perquè “desplacen tota la responsabilitat cap als pares en lloc d’anar a l’arrel del problema, que és que aquests espais són insegurs per definició”.
Amb tot, un creixent nombre de governs i institucions creuen que aquestes mesures són insuficients. El Parlament Europeu ja ha demanat fer un pas més enllà i vetar a tota la UE l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i exigir l’autorització parental fins als 16 anys.
La via de la prohibició guanya adeptes
L’aposta del president espanyol, Pedro Sánchez, per prohibir l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials segueix l’exemple d’Austràlia, primer país democràtic que impedeix l’ús de xarxes socials a infants i adolescents. Des de finals del 2025 els australians menors de 16 anys no poden entrar a Instagram, YouTube, Snapchat, X o Facebook, plataformes que s’exposen a multes de fins a 50 milions de dòlars si no ho impedeixen. WhatsApp n’ha quedat exclosa.
A Europa cada cop hi ha més països que volen copiar la iniciativa australiana. França, Grècia i Dinamarca estan ultimant una prohibició similar, tot i que posen el límit en 15 anys en comptes dels 16 anys, com proposa Espanya. França també vol prohibir l’ús dels telèfons mòbils als instituts i Portugal està tramitant una proposta legislativa per imposar un control parental a les xarxes socials per a menors de 16 anys.
Brussel·les demana un “enfocament europeu” comú
Davant la proliferació de propostes diferents a la UE, Brussel·les ha demanat un “enfocament europeu” comú a l’hora de limitar l’accés dels menors a les xarxes socials per evitar una “fragmentació” del mercat digital europeu.
En el discurs sobre l’estat de la UE el setembre passat, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, va anunciar que estudiaria una restricció de l’ús de xarxes socials als menors. De moment, un comitè d’experts està elaborant un informe per assessorar l’executiu comunitari, que preveu presentar una proposta abans de l’estiu, segons va avançar dimarts la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Henna Virkkunen.
Els estats membres tenen la competència per establir les limitacions d’edat per a determinats serveis, però el Parlament Europeu està pressionant l’executiu comunitari per presentar una proposta per a tota la UE. Brussel·les veu “molt important” consensuar una posició comuna a la UE per tractar amb les plataformes digitals i espera que els ministres de Telecomunicacions de la UE ho abordin en una reunió el març.
Crítiques a la prohibició
A EDRI lamenten que s’estudiï prohibir l’accés dels menors a les xarxes socials a la UE perquè implicarà, diuen, “excloure una part de la població que després, quan pugui tenir accés a aquestes xarxes, s’ho trobarà tot de sobte i no tindrà ni l’alfabetització necessària ni la independència per encarar això”.
D’altra banda, alerten dels efectes sobre la llibertat d’expressió dels joves que poden tenir les restriccions a les xarxes socials. “També tenen dret a accedir a informació veraç, a la participació pública, i totes aquestes mesures el que fan és limitar drets, tallar-los en sec”, defensa Ajanovic.
L’OCDE va avisar l’any passat dels “reptes” d’aplicar restriccions per les “implicacions per als drets dels infants i la participació digital”. En canvi, veu més prioritari que les plataformes garanteixin “la seguretat infantil en l’entorn digital” i evitar que “la càrrega de protegir els infants recaigui únicament” en els menors, els cuidadors i els educadors.
El Comitè dels Drets de l’Infant de l’ONU va admetre el 2021 que calen mesures, però advertia que “els controls de contingut, els sistemes de filtratge i altres tecnologies orientades a la seguretat no s’han d’utilitzar per restringir l’accés dels infants a la informació en l’entorn digital, només s’han d’utilitzar per evitar el flux de material nociu per als infants”.
EDRI considera que la legislació europea -la Llei de Serveis Digitals (DSA, per les sigles en anglès)- ja dona eines “per millorar la situació” dels infants a les xarxes i abordar “l’arrel del problema”. Per això, insta Brussel·les a “posar els recursos necessaris” per aplicar la regulació tant per protegir els menors, com per acabar amb els “dissenys additius” de les plataformes, que enganxen també als adults. En aquest sentit, veu incongruent que es vulgui prohibir les xarxes als menors, mentre els seus pares “constantment estan compartint a les xarxes imatges seves fins i tot en situacions privades o en situacions que afecten el dret a la privacitat des de ben petits”.
“El problema d’addicció al mòbil ens afecta a tots i totes”, conclou Ajanovic.
Natàlia Segura / Marta Vidal | ACN Barcelona
