Es tracta d’una tècnica denominada temps fora. Consisteix a treure al nen de la situació de reforç davant una conducta inadequada i donar-li un temps perquè reflexioni. Abans de res, cal triar un lloc per a aïllar al nen. No ha de ser una habitació amb joguines o amb televisor, perquè així és difícil obtenir resultats. Tampoc es tracta d’espantar el nen en un lloc amb poca llum. El temps que ha d’estar en el racó o la cadira depèn de la seva edat: n’hi ha prou amb un minut per cada any del nen. Per a usar-la, convé seguir uns passos.
- Avisar al nen del seu comportament inadequat amb to ferm i sense cridar.
- Si repeteix la conducta, se li torna a advertir i se li avisa que de tornar a fer-ho, anirà al racó per a pensar en el succeït.
- Si el nen insisteix, tranquil·lament se li agafa de la mà i se li porta a la cadira o el racó, informant-lo que es quedarà allà fins que li anem a buscar perquè demani perdó.
És important mantenir la calma sempre. Una vegada finalitzat el temps, se li diu que demani perdó o que faci alguna cosa per arreglar la situació.
Una de les dificultats que troben els pares és que el nen s’aixeca i se’n va. En aquest cas, sense dir res, se li agafa de la mà i se li torna a acompanyar al lloc. Si tots els intents són inútils, abandonarem la tècnica i provarem una altra estratègia. Alguns nens en canvi, res més arribar al racó, demanen perdó perquè saben que així eviten permanèixer en ell. Si això ho fan sempre, cal recordar-los que encara que ho facin, hauran de complir aïllats el temps establert. Una vegada ha demanat perdó i fet la tasca reparadora, és el moment de començar de zero i jugar amb ell o fer que jugui com si res hagués passat.
Font: AMIC | laeduteca.blogspot.com
