Sarunas Jasikevicius, exjugador lituà de bàsquet i actual entrenador del Zalgiris Kaunas del seu país, va donar aquest divendres passat tota una lliçó quan, en roda de premsa, un periodista li va preguntar sobre la baixa del seu pivot, el brasiler Augusto Lima, per paternitat.
Jasikevicius, que va jugar al FC Barcelona i a la NBA, es va mostrar sorprès davant la pregunta: ‘Què en penso? Jo l’he deixat marxar’, va dir. El periodista va replicar si la baixa de Lima era normal quan el Zalgiris està disputant les semifinals pel títol a Lituània.
‘Tens fills?’, va preguntar l’entrenador al periodista. ‘Quan els tinguis, ho entendràs. És la millor experiència de l’ésser humà. Penses que el bàsquet és el més important?’, va respondre.
Si voleu veure com segueix la roda de premsa, veieu el vídeo.
No us el podeu perdre! Tota una lliçó de vida!
Segons cita el Diari Ara, el cas de Saras té una emotivitat extra que Robert Álvarez va explicar perfectament fa gairebé una dècada al diari El País. Rita Jasikeviciene, la mare de l’exjugador del Barça, formava part de l’equip d’handbol de l’URSS que havia de disputar els Jocs Olímpics de Mont-real del 1976. “La meva carrera anava molt bé fins que em vaig quedar embarassada i em vaig perdre aquells Jocs. El seleccionador, Igor Turcin, va dir clarament que no em volia veure mai més. Mai em va perdonar que no avortés”, va relatar al diari lituà Kauno Diena.
El 5 de març del 1976 Jasikeviciene va donar a llum un nen a qui va posar de nom Sarunas. El combinat d’handbol femení de l’URSS va guanyar la medalla d’or en aquells Jocs del 1976 sense la mare de Jasikevicius, que va seguir amb la seva carrera però que ja no va tornar a la selecció. “Jo feia broma i li deia al petit Sarunas: «Em deus uns Jocs Olímpics». Uns anys després va complir i ens va comprar entrades per anar a veure’l a Sydney 2000”.
Si la mare de Jasikevicius hagués pensat que l’esport era el més important a la seva vida, hauria cedit a la pressió de l’antic sistema esportiu soviètic, hauria avortat i Sarunas no hauria existit mai. Ningú millor que ell, doncs, per aixecar la bandera de la normalitat i recordar-nos a tots plegats les coses que de veritat importen. L’esport és un gran generador d’emocions, però és sa no embogir gaire.
Font: http://www.ara.cat/esports
