L’estat d’alarma pel coronavirus i el confinament obligat ha alterat el dia a dia de milers de famílies. Bé sigui perquè algun dels pares continua treballant (encara que sigui telemàticament) o bé perquè cap dels dos ho fa, totes les llars han hagut de readaptar rutines. I a l’hora de passar el confinament amb menors, i evitar que el mòbil i la televisió passin a ser els protagonistes, Internet és un bon aliat. A la xarxa hi ha consells i recursos pedagògics per fer més suportable la situació. Una de les claus és, ja d’entrada, fer un horari. “Combinem esbarjo, estudi i joc en família; i també deixem una estona per a la televisió i la tablet“, explica la Gemma Johé, una mare gironina amb dos fills de 4 i 7 anys.
Entre les vuit i les deu, vestir-se, esmorzar i rentar les dents. De deu a onze, deures d’escola. Després una estona d’esbarjo abans de dinar. I a la tarda, de nou, estudi entre tres i quatre. Jocs en família, berenar, dutxa a les set i sopar a les vuit.
A grans trets, és l’horari que recull un full penjat amb imants a la nevera. I que d’ençà del dilluns, marca la rutina d’aquesta família de Campllong (Gironès). El matrimoni té dos fills: en Biel, de 7 anys, i l’Arlet, de 4.
“Com que el confinament va començar el cap de setmana, els dos primers dies ho vam fer com vam poder; però després ja vam veure que calia fer un horari, perquè els nens tinguessin una rutina”, explica la Gemma Johé. Ella és mestra de primària a Vilobí d’Onyar (Selva). I tot i que no va a escola, cada dia treballa per penjar continguts a Internet per a les famílies de la classe.
El pare sí que marxa de casa per anar-se’n a treballar; tot i que no sempre, perquè durant part del seu horari laboral també fa teletreball. “Amb la feina ho fem una mica com podem; al ser mestra, jo també tinc una mica més de flexibilitat”, explica la Gemma. “I com que la situació és d’emergència, les empreses també donen més marge”, diu en referència al seu home.
Per gestionar el dia a dia amb la nova situació, el matrimoni va buscar recursos a Internet. No tant pedagògics –aquí, l’escola els n’envia sovint- sinó més aviat aquells que els permetessin saber com afrontar un confinament que es pot allargar; i sobretot, com explicar als seus fills que, a partir d’ara, no poden sortir al carrer.
“A la seva manera, també ho treuen“
“Crec que els nens són bastant conscients del què passa, sobretot a partir dels 5-6 anys; a més, tot i que evites parlar molt del coronavirus, ells veuen que estem neguitosos o mirem contínuament el mòbil”, explica la Gemma. “I ells a la seva manera també ho treuen, perquè ploren o criden més del normal, o et van fent preguntes com ara: per què no podem anar a casa la iaia?”, hi afegeix.
En el cas d’en Biel i l’Arlet, i seguint recomanacions fetes pels psicòlegs als mitjans, els pares els han explicat què és el coronavirus i què comporta l’estat d’alarma. Sense mentides, però també posant-se al pla de cada nen. “És una grip greu i ens hem de quedar a casa“, explica l’Arlet. “Amb els nens és més fàcil que el coronavirus es contagiï, per això nosaltres no podem sortir; i els pares, només per anar a treballar, a la farmàcia o a comprar”, hi afegeix en Biel.
A Campllong, els dos germans poden sortir a fora a estones, perquè tenen pati (cosa que ajuda amb les estones de lleure). Però la seva mare ja explica que haver establert un horari, sobretot, els permet mantenir rutines. I readaptar aquelles que, per necessitat, han hagut de canviar.
“Les de primera hora del matí es mantenen, però potser es retarda una mica més tot en comparació amb quan anem a escola”, explica la Gemma Johé. “Allò que tenim clar, però, és que tot i adaptar el ritme, no els deixem anar amb pijama per casa; i al vespre, mantenim hores com les de la dutxa o el sopar”, hi afegeix.
A partir d’aquí, l’horari combina estudi amb esbarjo, dinar i berenar. I evidentment, també amb estones per jugar a l’ordinador, mirar la televisió o jugar amb el mòbil i la tablet. “Mirem de seguir les directrius que ens donen des de l’escola amb els deures i el treball a casa, fem petites pauses i joc en família… És un horari marcat, però que també hem volgut pactar en part amb els nens i que hi poguessin dir la seva”, concreta la Gemma Johé. “Hem fet una miniescola a casa”, hi afegeix en Biel.
De moment, tant la Gemma com el seu home són conscients que la situació s’allargarà. Per això, tenen clar que cal prendre-s’ho amb filosofia. “Els nens ens pregunten molt quan durarà el confinament, i no ho sabem; però sí que hem d’intentar passar-lo el millor possible”, conclou la Gemma Johé. Avui, per exemple, han pintat un missatge per a l’esperança: l’arc de Sant Martí amb la frase ‘Tot anirà bé’, que ja han penjat en un vidre.
Font: ACN Campllong
