Especialistes de Vall d’Hebron treballen amb Salut per instaurar un protocol de seguiment d’acord amb els resultats
Investigadors i clínics han vist en els darrers anys que els factors de risc ‘clàssics’ de les afeccions cardiovasculars, com l’obesitat o el tabaquisme, no expliquen part d’aquestes malalties, sobretot en les dones, i per això hi busquen altres causes, algunes específiques del sexe. Ara, un estudi liderat per Vall d’Hebron demostra que les dones que han patit complicacions greus durant l’embaràs tenen un risc més alt de desenvolupar malalties cardiovasculars, com ara ictus o infart, anys després del part. L’estudi mostra la importància de fer un seguiment d’aquestes dones per millorar-ne la salut a llarg termini i les seves responsables ja treballen amb Salut per instaurar un protocol de seguiment com a estratègia de prevenció.
L’estudi, que es publica a la revista ‘Healthcare’, ha estat liderat pel Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el grup de Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
La recerca ha analitzat per primera vegada a l’estat espanyol la relació entre patir complicacions en l’embaràs, com preeclàmpsia, un part prematur, diabetis gestacional o un avortament, i el risc de malalties cardiovasculars en els anys posteriors. Estudis internacionals havien analitzat abans aquesta connexió i les investigadores trobaven fonamental disposar de dades específiques de la població per adaptar millor les estratègies.
L’anàlisi es basa en dades de 10.734 dones que van donar a llum a l’Hospital Vall d’Hebron entre els anys 2010 i 2015. D’elles, 8.234 no van tenir complicacions durant l’embaràs, mentre que 2.500 sí que en van patir. Després es va fer un seguiment amb la col·laboració de l’atenció primària durant un període d’entre 6 i 11 anys, en funció del moment del part, per veure la incidència de malalties cardiovasculars.
Els resultats mostren que les dones que havien tingut algun tipus de complicació durant l’embaràs tenien un risc més elevat de patir un ictus o infart després del part; de mitjana, sis anys després del naixement.
En concret, les dones amb complicacions tenen un risc 2,5 vegades més alt que les dones que no en van tenir, tot i que les xifres eren baixes: 12 de les 2.500 dones amb complicacions van tenir un ictus o infart, mentre que es van produir 13 infarts o ictus entre les 8.234 dones que no van tenir complicacions.
Des del centre de recerca assenyalen que algunes de les dades més desatacades de l’estudi són que haver tingut un part prematur es relaciona amb un risc quatre vegades més gran de patir un ictus i que la preeclàmpsia -relacionada amb una tensió arterial elevada durant l’embaràs- incrementa quatre vegades el risc d’ictus o infart.
En el cas de les dones que havien tingut més d’una complicació durant l’embaràs, el risc era encara major que si només n’havien tingut una: el risc d’ictus o infart era vuit vegades major que en les dones que no havien tingut complicacions gestacionals.
L’equip investigador va ajustar els resultats tenint en compte altres factors que poden influir en el risc de malalties cardiovasculars, com l’edat de la mare, la presència d’obesitat o l’hàbit de fumar, per assegurar que els resultats reflecteixin la relació directa entre les complicacions durant l’embaràs i els riscos posteriors.
Repercussions en l’atenció de la dona
Resultats en mà, les responsables de l’estudi treballen amb el Departament de Salut per crear un circuit específic per a aquestes dones en col·laboració amb l’atenció primària, explica la doctora María Goya, metgessa adjunta del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR.
“Per als obstetres, si l’embaràs acabava bé després que la dona hagués tingut complicacions, pensàvem ‘que bé’, però ara hem de saber que això hauria de ser el començament d’un seguiment específic. El primer any postpart és clau perquè aquesta intervenció precoç canviï el futur de la dona”, destaca la doctora Goya en declaracions a l’ACN. En els propers mesos els responsables sanitaris hauran d’acordar en quin tipus de visites i proves es concreta el protocol i com es desplegarà al territori.
“És una oportunitat per fer un seguiment més proper a les dones que han tingut complicacions durant l’embaràs i aplicar mesures per prevenir malalties cardiovasculars després del part, amb l’objectiu de reduir els riscos a llarg termini”, afegeix Cristina Martínez, responsable del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona Ciutat, de l’Institut Català de la Salut (ICS), en declaracions recollides pel VHIR.
Més recerca per entendre el perquè de la relació
Les investigadores destaquen la importància de continuar investigant per entendre la relació entre les complicacions gestacionals i cardiovasculars i per què es produeixen els infarts i ictus a llarg termini. Cal recordar que una correlació no implica necessàriament una causalitat.
Durant l’embaràs, el cos de la dona necessita adaptar-se per aconseguir donar energia a si mateixa i al fetus. Això ho fa mitjançant canvis en el metabolisme, el cor i els vasos sanguinis que, tot i que són necessaris, poden empitjorar condicions de base i traduir-se en alteracions en la gestació. “L’embaràs es considera una prova d’estrès que revela vulnerabilitats en el sistema cardiovascular de la dona que fins aleshores podien haver passat desapercebudes”, explica la doctora Antonia Pijuan, metgessa adjunta del Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron i investigadora del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR i del CIBERCV,
“L’embaràs pot ajudar a detectar de forma primerenca possibles problemes de salut cardiovascular que apareixeran més endavant”, remarca la doctora Marta Miserachs, primera autora del treball dut a terme a Vall d’Hebron i actual metgessa adjunta de Ginecologia i Obstetrícia de Mútua Terrassa, en declaracions recollides pel VHIR.
El treball ha comptat amb la col·laboració del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR, el Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron, l’Institut Català de la Salut (ICS), l’Hospital Universitario La Paz, la Universitat Jaume I de Castelló i l’àrea de Malalties Cardiovasculars del CIBER (CIBERCV).
Mirada específica
La doctora Pijuan assenyala el biaix de gènere davant les malalties cardiovasculars i destaca que aquest és un dels valors del treball: “És un estudi que incideix a estudiar els factors de risc específics de les dones”. “Cal conscienciar que la malaltia cardiovascular en la dona és diferent a la de l’home i que s’han de tenir en compte aquests factors”, afegeix la doctora Goya.
Precisament fa uns anys un estudi en el camp de la cardiologia liderat per Vall d’Hebron va tenir un ampli ressò social a l’hora de posar en evidència aquest biaix de gènere en la recerca i en la medicina. L’estudi, amb la doctora Antonia Sambola al capdavant i presentat el 2019, va concloure que les dones tenen el doble de risc de morir quan pateixen un infart: tarden més temps a acudir a urgències, ja que aguanten més el dolor, i sovint els símptomes es confonen amb ansietat.
Laura Fíguls / Quim Vallès | ACN Barcelona
