El TDAH és setze vegades superior en criatures amb coure al cos
Un estudi del grup de recerca Nutrició i Salut Mental de la Universitat Rovira i Virgili (URV) revela que la presència de Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és més alta en els infants amb més metalls pesants a l’organisme, a causa de l’exposició ambiental. Els investigadors han estudiat de quina manera l’exposició a metalls afecta el rendiment neuropsicològic i l’han relacionada amb la presència de TDAH durant la infància. Els resultats evidencien que la prevalença de TDAH en els infants de la mostra va ser fins a setze vegades superior en el cas de tenir uns nivells alts de coure, i fins a cinc vegades en el de plom.
En el cas del coure, a més d’associar-lo directament amb el TDAH, l’equip investigador ha pogut vincular-lo a l’agreujament de símptomes com la desatenció i la impulsivitat. Juntament amb el plom —reconegut com a tòxic fins i tot en nivells molt baixos— s’ha relacionat amb una menor velocitat de processament cognitiu, un efecte més pronunciat en infants amb TDAH que en aquells sense diagnòstic.
Els resultats també vinculen l’exposició al mercuri amb un augment de la desatenció, de la freqüència de respostes omeses i de la inconsistència en els temps de reacció durant les proves cognitives. És especialment notable que els infants ja diagnosticats amb TDAH van resultar més vulnerables, mostrant efectes negatius més intensos fins i tot amb els mateixos nivells d’exposició, cosa que suggereix una major sensibilitat a les toxines ambientals.
En menor mesura, l’equip també va relacionar els índexs de cadmi i antimoni amb la presència d’aquest trastorn del neurodesenvolupament.
“Tot i que l’estudi no demostra que els metalls pesants causin directament TDAH, els seus resultats reforcen l’evidència que reduir l’exposició a aquests elements afavoriria un desenvolupament cerebral saludable”, defensa Sharanpreet Kaur, coautora de la recerca i investigadora del Departament de Psicologia de la URV. Segons els resultats, també milloraria l’experiència d’aprenentatge i el comportament dels infants, especialment en els casos més vulnerables.
L’objectiu de la recerca era determinar si existeix una relació entre la presència de metalls pesants a l’organisme, sospitosos d’agreujar els símptomes del TDAH, i els diagnòstics d’aquest trastorn en infants en edat escolar —entre 6 i 16 anys.
Per fer-ho van treballar amb dades de 205 infants: 139 diagnosticats amb TDAH pels mateixos investigadors i 66 sense cap trastorn del neurodesenvolupament associat —és a dir, un grup de control. El procés de diagnosi, basat en els criteris internacionals DSM5, es va fer de manera individualitzada i amb l’acompanyament de famílies i tutors legals.
Més enllà del diagnòstic, també es va registrar els quocients intel·lectuals i els índexs de comprensió verbal, raonament lògic, memòria de treball i velocitat de processament visomotor, entre d’altres. La presència de metalls pesants a l’organisme es va analitzar a través de mostres d’orina en un laboratori especialitzat de la Universi
ACN Reus
