Una nova unitat de Vall d’Hebron atén 200 infants amb obesitat en el primer any posant atenció en la salut mental
La Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil de l’Hospital Vall d’Hebron ha atès 200 pacients, amb sis noves visites a la setmana en el primer any de funcionament. Un equip multidisciplinari -endocrinologia pediàtrica, psicologia, nutrició, rehabilitació i fisioteràpia- visita a les tardes per facilitar la conciliació amb l’escola. Aquests professionals busquen un nou abordatge de l’obesitat, que inclou intervencions amb els pacients i les famílies per incorporar hàbits saludables, i també atenen la salut emocional i mental dels nens, que poden tenir angoixa o, fins i tot, haver patit assetjament a l’escola. El doctor Diego Yeste adverteix que es diagnostiquen cada cop infants més petits amb un major grau d’obesitat.
En la consulta de la unitat hi arriben els casos més greus derivats d’altres serveis de l’hospital o de l’atenció primària, sobretot de l’àrea de referència de Vall d’Hebron, però també poden rebre els pacients d’arreu de Catalunya com a hospital terciari. L’objectiu de la unitat és reduir la prevalença de l’obesitat entre els infants, que s’ha incrementat en les últimes dècades en molts països. L’excés de pes, a més, va augmentar durant la pandèmia de la covid-19.
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2023, el 13% dels infants de 6 a 12 anys tenen obesitat. El percentatge augmenta fins al 34% si s’hi afegeix el sobrepès, i en els dos casos hi ha una bretxa entre famílies amb més o menys recursos.
El percentatge d’obesitat entre els nens i nenes de grups socials menys afavorits dobla el dels que pertanyen a la classe social més afavorida (17% i 8%, respectivament). Pel que fa a l’excés de pes (sobrepès i obesitat), afecta el 40% dels infants de famílies amb pocs recursos i el 28% dels del grup més afavorit. També hi ha diferències entre nens i nenes: el 16,5% dels nens tenen obesitat, pel 8% de les nenes; el 39% dels nens tenen excés de pes, pel 29% de les nenes.
Segons dades facilitades per l’hospital, a Nou Barris, un dels districtes que té Vall d’Hebron com a hospital de referència i amb els nivells de renda més baixos, l’obesitat infantil s’enfila fins a percentatges que s’aproximen al 30%, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, afecta el 3% dels infants. No tenir temps ni recursos per preparar plats amb aliments frescs, per exemple, augmenta el risc de patir obesitat.
El doctor Diego Yeste, del Servei d’Endocrinologia Pediàtrica, observa que fa anys que atenen adolescents amb graus molt severs d’obesitat però que ha estat en els darrers temps quan s’han començat a trobar aquests casos greus en infants més petits, de 5 o 6 anys: “Això és una realitat. Ha augmentat la freqüència i la intensitat de l’obesitat”.
Més enllà dels quilos
El doctor Eduard Mogas, pediatre i coordinador de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil, explica que se centren en la salut global dels infants per anar més enllà dels quilos: “Volem millorar la salut en totes les esferes. Fem anàlisis completes de composició corporal. Volem descentrar la visita i el seu èxit del pes, que de vegades tant de mal fa als nens i nenes i adolescents”.
A la primera consulta, s’identifiquen els problemes de salut, causes i conseqüències de l’obesitat, s’analitza també el context familiar i social dels pacients, els hàbits nutricionals i es fa una avaluació psicològica.
Norma Garcia, nutricionista pediàtrica especialitzada en obesitat de la unitat, explica que busquen conèixer els hàbits alimentaris dels pacients, també com s’asseuen a la taula per menjar, i adverteix que un dels problemes és que molts no esmorzen. “Fan un dejuni de moltes hores i això genera sobreingestes que es perpetuen i que no ajuden per a la baixada de pes”, assenyala aquesta nutricionista, que també destaca la necessària implicació de les famílies en aquest procés.
Més exercici físic i menys pantalles
La unitat ofereix programes d’intervenció grupal amb els pacients i les famílies, on la psicòloga i nutricionista aborden la salut emocional i fan pedagogia per incorporar hàbits saludables. Un altre repte és aconseguir que els pacients canviïn les pantalles per l’exercici físic.
Paula Martínez, psicòloga de la unitat, exposa que alguns d’aquests infants senten molta culpa i rebuig a la seva imatge i que també poden haver patit assetjament a l’escola. Alguns tenen vergonya de fer activitat física i això els fa entrar en un “cercle viciós”. També es troben amb infants i joves en situacions d’aïllament social, que fan un ús abusiu de pantalles i amb alts nivells de sedentarisme.
Aquesta unitat, que depèn del Servei d’Endocrinologia Pediàtrica, col·labora amb la d’adults per si cal fer una transició cap a l’edat adulta. Vall d’Hebron participa en 15 assajos clínics internacionals per valorar els efectes de la nova generació de fàrmacs contra l’obesitat i un d’aquests valora la tirzapatida en pacients pediàtrics. En qualsevol cas, el tractament farmacològic ha de ser complementari a canvis d’estil de vida i sota supervisió mèdica. En casos molt severs, s’han arribat a fer cirurgies bariàtriques en menors en els últims anys.
Una malaltia amb diverses causes
L’obesitat és una malaltia crònica de causa multifactorial: genètica, biològica, ambiental i social. En els últims anys, s’ha avançat molt en el coneixement dels mecanismes genètics que la faciliten. Per exemple, es coneixen més de 200 gens implicats en la regulació cerebral de la gana i la sacietat i altres que influeixen en el metabolisme i consum energètic. Això explicaria per què dues persones reaccionen diferent davant la mateixa ingesta de calories: una pot cremar-les ràpidament i l’altra tenir tendència a emmagatzemar-les en forma de greixos. Des de l’hospital remarquen que entendre que l’obesitat té un origen multifactorial ajuda a combatre estigmes i a abordar-la de manera personalitzada. La nova unitat ha estat acreditada com a centre de referència per la Societat Europea d’Estudis contra l’Obesitat.
Es calcula que entre un 8% i un 10% dels casos d’obesitat tenen causes genètiques i que un percentatge similar és fruit d’efectes secundaris d’altres patologies o tractaments mèdics, però el gruix dels casos d’obesitat i sobrepès són conseqüència de la suma d’una alimentació poc saludable, basada en aliments rics en greixos i sucres, i un estil de vida sedentari.
Una ‘motxilla’ en l’edat adulta
El 90% dels infants que arriben a l’adolescència amb obesitat la continuaran patint en l’edat adulta i tindran una esperança de vida entre 5 i 10 anys inferior que els seus contemporanis. L’excés de greix causa problemes cardiovasculars, com hipertensió arterial i trastorns dels greixos amb un increment dels triglicèrids i una disminució del colesterol protector, que determinen l’inici ja en aquestes etapes de l’arterioesclerosi; problemes de visió; apnea obstructiva del son i problemes a les articulacions de peus i genolls. També pot afectar el pàncrees i causar diabetis tipus 2. La majoria d’aquests problemes de salut es manifestaran a mitjà i llarg termini. El que preocupa més a curt termini és l’impacte emocional i social que pateixen els pacients, insisteixen els responsables de la unitat.
Laura Fíguls / Norma Vidal | ACN Barcelona
