Alumnes de l’escola La Farigola del Clot treballen l’ús de la llengua a través de la creació d’una emissora de ràdio
Més de mig miler de centres participa aquest curs en les xarxes formatives ULAE (Usos Lingüístics en l’Àmbit Educatiu), un programa creat per impulsar el català a l’escola, segons dades de la Generalitat. L’objectiu és compartir metodologies i bones pràctiques per millorar la gestió de la diversitat lingüística i incentivar l’ús del català. L’escola La Farigola del Clot n’és un exemple. Van decidir sumar-s’hi perquè van notar una “davallada en els resultats de l’àmbit lingüístic”, segons explica a l’ACN la directora, Isa Carmona. Per això van “posar el focus” en aquest tema, es van apuntar a la xarxa i van impulsar diverses iniciatives, com cursos de català per a famílies o una activitat de ràdio en català amb alumnes de l’aula d’acollida.
Aquesta activitat de ràdio ha donat com a resultat la creació de l’emissora ‘Radio Farigolina’ al centre del Clot, on alumnes de l’aula d’acollida entrevisten companys seus d’origen catalanoparlant i així practiquen la llengua i s’ajuden els uns als altres. Els alumnes es preparen el guió de l’entrevista i s’encarreguen de locutar i dels sons de l’enregistrament. La mestra els acompanya en aquesta activitat i resol els dubtes sobre la llengua que els van sorgint.
Carmona explica que la davallada en l’ús del català de la que se n’ha parlat tant darrerament era “real” al seu centre i es podia percebre especialment a l’espai d’esbarjo, migdia o extraescolars. “Fins i tot l’alumnat catalanoparlant era qui canviava a parlar castellà”, manifesta. Davant d’això, van decidir impulsar un seguit d’accions, però no només encaminades als alumnes, sinó com a comunitat educativa. Per això, van fer reunions amb l’AFA, amb l’entitat que porta l’espai de migdia i, per descomptat, en l’àmbit del claustre. “Perquè tinguéssim tots clara la importància que el nostre alumnat tingués l’oportunitat d’aprendre i escoltar el català des que entren a primera hora del matí fins que surten a la tarda”, relata.
La directora explica que encara és d’hora per parlar d’una tendència, però sí que han observat una millora en els resultats educatius, i destaca que també veuen com l’alumnat nouvingut s’esforça molt i ja no té por d’animar-se a parlar en català. Carmona destaca la importància del suport i l’acompanyament dels alumnes catalanoparlants.
Entre les accions que han posat en marxa hi ha sessions de codocència d’I3 a sisè, que permeten fer un acompanyament més personalitzat dels alumnes i detectar què han de reforçar; un pla lector; la recuperació de la biblioteca escolar, i l’impuls del ‘bibliopati’ per fomentar la lectura durant l’esbarjo. “Es tracta de fer diferents inputs perquè l’ús del català sigui més eficient a l’escola”, resumeix.
“Els infants són com esponges, que això també és molt interessant, com es llencen al nou idioma, a la nova llengua, com entenen que és una eina de comunicació i de pertinença aquí a l’escola. Ho veuen, no com una obligació, sinó com una manera de pertànyer a La Farigola”, reflexiona Carmona.
250 centres de Barcelona formen part de la Xarxa ULAE
La Farigola és un dels 210 centres de Barcelona que des del curs 2021-2022 s’han apuntat a la xarxa de tallers ULAE. Són centres als quals s’acosten des del Consorci de Barcelona i la inspecció educativa per oferir-los aquests tallers de sensibilització per tal de treballar aquells punts més dèbils. L’assessora de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social del districte de Sant Martí, Neus Vilademunt, ha destacat la importància de “treballar conjuntament” per tornar a impulsar l’ús del català.
Es comença analitzant quin és el punt de partida del centre i a partir d’aquí es treballa en diversos nivells. D’una banda, amb els alumnes, amb els docents com a “models lingüístics”, amb la resta de la comunitat educativa, on tenen un paper important els monitors de migdia i els d’extraescolars i, per descomptat, amb les famílies.
Vilademunt coincideix que les estones de migdia i extraescolars són potser els punts més febles ara mateix en l’ús del català. En aquests espais, reconeix que sovint si un alumne es dirigeix en castellà, el monitor canvia d’idioma, per això amb els tallers ULAE també es busca sensibilitzar aquesta comunitat. “Això ho hem de revertir, perquè l’espai de migdia és prou important i estem fent sensibilització perquè vegin que som tots una comunitat educativa, no només els docents dins de l’aula”, ha valorat. D’altra banda, a vegades també es demana a les empreses que contracten el monitoratge que es tingui en compte que han de tenir un nivell mínim de català.
D’aquestes sessions se’n desprenen uns acords que han d’estar vinculats al projecte de centre i que han de complir tots els membres de la comunitat educativa. La sensibilització que es fa a través dels tallers ha de servir de “taca d’oli” perquè s’estengui a totes les persones que participen del dia a dia d’un centre escolar, destaca Vilademunt.
El taller de sensibilització ULAE s’emmarca en el Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius.
Maria Belmez | ACN Barcelona
