Als Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg… la nit del 5 de desembre és festa grossa perquè Sant Nicolau lliura regals a la mainada. Aquest personatge anomenat Sinterklaas és mig parent del Pare Noel i per això tots dos tenen un aspecte molt similar: un vell, amb una llarga barba blanca, que va vestit de color vermell i de blanc. Tot i això, les figures també mantenen algunes diferències: sembla que Sant Nicolau prové d’Espanya, arriba a les costes neerlandeses amb vaixell i es desplaça enfilat en un cavall.
La figura de Sinterklaas s’inspira en la llegenda de Sant Nicolau de Mira, un bisbe turc del segle IV. És considerat el patró dels nens perquè té tot de llegendes relacionades amb la seva protecció. Una de les més famoses explica que va ressuscitar dos infants que havien estat morts per una parella de carnissers i una altra diu que va deixar or a les mitges penjades al costat de la llar de foc de tres germanes molt pobres que el seu pare volia vendre en matrimoni. Segurament, d’aquesta segona llegenda en deriva el costum de deixar els regals dins d’un mitjó.
Però, en menor mesura, Sant Nicolau també és popular a Catalunya. En algunes escoles el continuen venerant com a patró dels infants, en representen la llegenda i li canten cançons. I a Montserrat, hi perdura la tradició de la festa del Bisbetó entre l’escolania. Cada 6 de desembre, dia de Sant Nicolau, s’escull i consagra un bisbetó entre els escolans nouvinguts. L’escollit exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir. És una festa d’arrel medieval que fa segles s’havia fet en més indrets on hi havia escolania, com ara a la Seu de Palma.
