Els joves d’origen migrant abandonen els estudis més del triple que l’alumnat amb nacionalitat espanyola
Com incideix en la trajectòria educativa de l’alumnat el seu origen? Els alumnes racialitzats tenen les mateixes oportunitats que aquells que són blancs? Hi ha racisme en el sistema educatiu català? Com fomentar la mirada antiracista a les escoles catalanes? Aquestes qüestions han centrat la jornada ‘Combatre l’abandonament escolar des de l’antiracisme’, organitzada aquest divendres entre La Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona i la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill.
La jornada, que ha coincidit amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, ha analitzat si el sistema català incideix en les trajectòries educatives en funció de construccions racials i si això acaba generant camins diferenciats.
Les dades parlen per si soles. Segons l’IDESCAT, els estudiants d’origen estranger abandonen més del triple que els joves amb nacionalitat espanyola (34,2% versus 10,1%). En el cas de la joventut gitana, l’abandonament ascendeix fins al 86,3% a tot l’estat. A més a més, segons SOS Racisme, hi ha hagut un augment de denúncies per racisme a l’educació, des d’assetjament fins a casos en què la discriminació ve de les accions o protocols de la institució escolar. Tot això s’ha posat sobre la taula durant la jornada, en la qual han participat experts en racisme en l’àmbit escolar, així com activistes antiracistes que coneixen de primera mà l’àmbit educatiu.
Per a Mostafà Shaimi, professor del Departament de Pedagogia de la UdG i de la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista d’aquesta mateixa institució, és necessari que des de l’àmbit acadèmic i social s’atengui aquesta falta d’oportunitats de l’alumnat racialitzat. “La segregació escolar i l’abandonament escolar prematur ha estat analitzat fins ara des de diferents perspectives com la socioeconòmica o l’educativa, però la variable del racisme ha estat absent, tot i que fa anys que hi ha gent que assenyala el racisme com a variable que opera. Hi ha hagut una ceguesa en termes racials i cal abordar aquest fenomen”, ha assenyalat Shaimi, qui sosté que hi ha “consens que existeix el racisme estructural i institucional. Hi ha molta feina a fer”.
Durant la jornada s’ha abordat la realitat de diferents comunitats que pateixen discriminació per origen racial en l’àmbit acadèmic. Una d’elles, que ha sofert històricament racisme, és la gitana. Miguel Jiménez, responsable d’Educació a la Fundació Secretariado Gitano ha denunciat que un de cada tres alumnes gitanos està estudiant en escoles segregades. “La segregació educativa és un tipus de discriminació de facto cap a la població gitana, col·lectius migrants o persones racialitzades. Hi ha mecanismes que aboquen aquests col·lectius a les escoles segregades”, ha assegurat Jiménez.
Així, l’educador ha explicat que hi ha barris on hi ha l’escola dels gitanos i les altres escoles. “També veiem com dins d’un mateix centre escolar se separen els alumnes en grups amb adaptacions curriculars, i els gitanos o persones immigrades estan en una classe i la resta en una altra”, ha denunciat Jiménez, qui recorda que el 62,8% de l’alumnat gitano presenta fracàs escolar. “No només la segregació escolar és la causa, però és un element clau, perquè es redueix la qualitat de l’ensenyament”, ha insistit.
Per a ell, la mirada racista i els estereotips que pesen sobre el poble gitano tenen molt a veure en el fracàs escolar dels infants gitanos. “Molts docents cataloguen l’alumnat gitano com a problemàtic, i no s’esforcen en què puguin continuar estudiant. Això genera frustració i una autopercepció molt baixa en l’alumnat, amb baixes expectatives i el nen o nena no sap com pot continuar”, ha acusat Jiménez, qui treballa com a mediador a escoles per evitar l’abandonament dels infants gitanos.
Joves migrats amb manca d’autoestima
L’impacte d’aquesta autopercepció baixa per manca d’expectatives és crucial en el fracàs d’aquest alumnat. Segons Hatim Azahri, de Joves Units de Poble Sec, entitat que treballa per combatre les barreres dels joves d’origen immigrat en l’àmbit educatiu, hi ha un impacte clar, molts cops fomentat per la falta d’acompanyament i reconeixement dels mateixos docents. “Et trobes que les persones de referència al sistema educatiu són persones que no coneixen la teva història i no comprenen amb profunditat la teva trajectòria. Els infants s’adonen de com et relaciones cap a un alumne o cap a l’altre, jo ho he viscut en primera persona”, ha reconegut Azahri. “Què passa quan l’escola és un espai de seguretat, però no sempre ho és?”, s’ha preguntat.
Així, Azahari sosté que el professorat moltes vegades condiciona l’alumnat migrat o racialitzat a què faci un PFI o altres cicles. “Et diuen que batxillerat és massa complicat per a tu i et bloquegen algunes sortides. És absolutament limitant i et condicionarà tota la teva vida. Els mestres ens diuen que no podem i són les persones amb qui hem confiat en els anys educatius”, ha lamentat Azahari, qui va patir en primera persona la manca de confiança dels seus mestres durant la secundària, tot i que, per sort, finalment va trobar en un altre centre un professorat que va acompanyar-lo per continuar estudiant.
Introduir la perspectiva antiracista
Per evitar tota aquesta estigmatització, cal introduir la mirada antiracista en les polítiques educatives. Per a Natalia Nadal, directora de l’escola La Farga i membre de Salt Educa, el fet d’estar en un context en què el racisme era evident va fer que veiés clarament que la perspectiva antiracista “no era una opció, sinó una obligació”.
Al seu centre la perspectiva antiracista forma part de l’ADN del centre. “Tenim establerts uns objectius i actuacions per anar desplegant accions per promoure la mirada antiracista a l’escola”, ha explicat Nadal. “Cal començar per acceptar que el sistema és racista, i nosaltres estem educades en aquest sistema i el reproduïm, per això és important introduir el canvi de mirada cap a l’antiracisme”.
I què vol dir exactament introduir l’antiracisme en el dia a dia del centre? Segons Nadal, es tracta de canviar estructures, plantejaments i desgranar els fets subtils que fa que perpetuem el racisme en l’àmbit educatiu, i resumeix: “Molta formació en antiracisme, molta reflexió i molt intercanvi”.
Així mateix, Nadal sosté que el Departament d’Educació ha d’acompanyar i promoure amb recursos tot aquest canvi de perspectiva. “Tenim la sensació que ens ho estem fent sols, necessitem la implicació del departament”, ha insistit.
La directora de l’escola La Farga també sosté que cal fer una reflexió pel que fa a les famílies. “Ens situem al mateix nivell? Com ens relacionem? Com els hi parlem? Quin paper han de tenir a l’escola perquè siguin part activa del centre?”, s’ha preguntat.
Barreres entre escola i famílies migrades
La raó és que les barreres entre les famílies migrades i racialitzades i l’escola és una altra de les dimensions del racisme en l’àmbit educatiu, i que afecta l’abandonament per qüestions de racisme, ja que sovint expressen que no són prou reconegudes o acceptades dins la comunitat educativa.
“El sentiment que genera la manca de comunicació amb les famílies d’origen migrant va per un vessant de domesticar-les”, ha assegurat Déguène Eufemia Seck Martín, membre de l’Àrea d’Educació de la Coordinadora d’Associacions Senegambianes de Catalunya.
“Cal fer un canvi de narrativa que ha de venir acompanyat d’una revisió històrica, racisme i colonialisme van de bracet”, ha conclòs.
AMIC | social.cat
