BCNatal, el consorci format per l’Hospital Sant Joan de Déu i el Clínic, ha posat en marxa un projecte per crear placenta artificial per a nadons prematurs extrems. Es tracta d’una iniciativa pionera a Europa, que en una fase més avançada ja s’ha dut a terme als Estats Units i al Japó. Segons ha explicat el director de BCNatal i líder del projecte, Eduard Gratacós, a Europa cada any hi ha més de 25.000 naixements de nadons prematurs extrems i, dels que sobreviuen, més d’un 75% ho fan amb seqüeles. Per això, l’objectiu és salvar vides i evitar que aquests nadons desenvolupin malalties. El projecte es troba en una primera fase i es calcula que en un període d’entre quatre i sis anys es podrà aplicar en humans.
Gratacós ha explicat que fa més de dos anys que treballen en el projecte. En aquests moments s’està desenvolupant un model experimental per fetus d’ovella, que aviat es posarà en marxa i permetrà avaluar que tots els òrgans es formin bé dins la placenta artificial.
De fet, aquest és un dels punts clau del projecte. “L’objectiu no és mantenir el nadó amb vida, sinó amb vida òptima”, ha apuntat Gratacós. Per això, la placenta artificial que estan dissenyant vol reproduir de la manera més semblant possible les condicions que es donen quan el nadó es troba dins la mare per crear un “ambient protegit”. Fins i tot un dels components que s’està estudiant és la reproducció dels sons que hi ha a la placenta i com això afavoreix en el desenvolupament del fetus.
Beneficis respecte a la incubadora
El líder del projecte ha assegurat que per als nadons prematurs extrems la incubadora és un sistema “invasiu”. Segons ha explicat, els nadons amb menys de 26 setmanes pesen 500 grams i no tenen formats els òrgans més importants: els pulmons, l’intestí, el sistema cardiovascular i el sistema cerebral. És per aquest motiu que hi ha “seqüeles greus”, que amb la placenta artificial es podrien evitar. “És un ésser que no estava preparat per sortir i per això posar-lo a la incubadora és agressiu”, ha recalcat.
“La placenta és com un òrgan per al fetus”, ha afegit. Per això el projecte encara té alguns reptes i treballa amb tecnologia molt avançada. Gratacós ha explicat que hi ha cinc punts clau: la transició del cordó umbilical, el manteniment el més semblant possible a les condicions de la placenta de la mare, la monitorització per fer un seguiment del nadó i la manera de proporcionar-li oxigen i menjar. Tot això es faria amb el bebè ja fora de la mare amb el nadó dins d’una espècie de “bossa translúcida”.
“És dels projectes més rellevants que es faran al país en els darrers anys”, ha afirmat el director gerent de l’hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo. En aquesta línia, hi ha implicades directament gairebé una cinquantena d’experts, entre els quals especialistes en medicina fetal, neonatòlegs, cardiòlegs o cirurgians pediàtrics. Indirectament el projecte implica entre 200 i 300 persones i està impulsat per la Fundació La Caixa.
Font: ACN Barcelona
