Des de fa milers d’anys l’ésser humà ha hagut de construir llars per protegir-se del fred. Però per a aquells que viuen en freds extrems, com els esquimals, no és una tasca fàcil. En llocs on l’únic material disponible és la neu, van haver d’utilitzar l’enginy per crear aquestes petites cases anomenades iglús.
En l’actualitat és més fàcil construir espais amb calefacció, però durant molts anys l’iglú va ser l’únic lloc on podien viure. No obstant això, la idea d’una casa de gel ens fa pensar en com són capaços de suportar el fred dins, i encara més important, com es conserva la calor en un iglú sense que es fongui.
Els iglús poden ser una font de calor, per més estrany que sembli. En llocs on la temperatura pot arribar a -40 ºC, dins de l’iglú pot aconseguir-se 0 ºC, només amb un llum i la calor corporal.
Això s’aconsegueix a causa que dins de l’iglú no se sent el fred del vent. A més, la neu actua com a aïllant, tot deixant atrapada la calor del cos. Aquest aïllament s’incrementa amb els dies, i la calor corporal i el sol fan que es fongui encara més lentament. Quan l’esquimal es troba caçant, la neu es transforma en gel i després torna a fondre’s. La constant desfeta i congelació de la neu la fan fins i tot més forta, creant una estructura que per dins és càlida.
L’aïllament s’aconsegueix perquè l’iglú està construït de neu comprimida, la qual és molt millor per a aquesta finalitat que els blocs de gel.
L’existència de foc dins de l’iglú ens fa pensar que podria fondre’s. No obstant, això no passa. El fred fora d’aquest és tant que quan es fon per dins, per la calor, torna a congelar-se amb el contacte exterior. Per tant l’iglú si que es fon per dins, però les temperatures són encara prou baixes com per tornar-lo a congelar immediatament.
Font: Curiositats.cat
foto: mammita via Foter.com / CC BY-NC-ND
