Al Pol Nord la temperatura mínima que s’ha registrat és de -70 graus centígrads. Si això ja resulta esgarrifós, espereu a saber la del Pol Sud per caure de cul: -89,6 graus centígrads!!
Es va registrar el 21 de juliol de 1983 en l’estació russa de Vostok a una altitud de 3.400 metres.
El Pol Sud és més fred que el Nord i la raó és senzilla: el Pol Nord és, en la seva immensa majoria, un mar gelat (l’Oceà Àrtic) i el Pol Sud és un continent gelat (l’Antàrtida).
L’aigua absorbeix el 95% de les radiació solar que incideix i reflecteix tan sols un 5%. Per la seva banda, la terra reflecteix fins a un 35% de les radiacions. És a dir, els oceans absorbeixen més calor que els continents i, així, és més difícil aconseguir temperatures baixes.
D’altra banda, la superfície de gel que es forma al Pol Sud és gairebé vuit vegades més gran que en el Nord.
A més, durant l’hivern austral, l’Oceà Glacial Antàrtic es gela gairebé íntegrament, duplicant la grandària de l’Antàrtida, i reflectint el 80% de la radiació que hi arriba.
Però aquesta radiació escalfa menys, perquè arriba amb una inclinació més gran que en el Pol Nord perquè quan és hivern al sud, la Terra es troba mes lluny del Sol que quan és hivern al Pol Nord.
En definitiva, el Pol Sud té totes les paperetes geogràfiques per ser el lloc més fred de la Terra.
