El Nadal desconegut, Rauc, la granota més feliç del món, Si plores com una font i Quan vaig perdre el cap
El Nadal desconegut
Aquest llibre és un regal per als joves curiosos per l’origen de les tradicions, per a tots aquells a qui els agrada saber el perquè de les coses.
És cert que Jesucrist va néixer el 25 de desembre? Els Reis d’Orient eren 3, 4, 7 o 12? Quina relació hi ha entre el Nadal i les saturnals romanes? Quan i on es va plantar el primer arbre de Nadal? I el primer pessebre? Quina és la diferència entre el Pare Noel, Santa Claus i Sant Nicolau?
El Nadal és una festivitat que s’ha estès per tot el món fins al punt que ara se celebra també en països i cultures que no tenen cap vincle amb la tradició cristiana i amb el naixement d’un nen en un pessebre. Això no ens hauria de sorprendre perquè molts dels rituals i símbols del Nadal tenen el seu origen en les antigues celebracions del solstici d’hivern, la nit més llarga de l’any, la que dona la benvinguda al nou cicle de la llum i de la vida. Aquestes celebracions han anat evolucionant des del Paleolític, l’Antiga Grècia i l’Imperi Romà fins als nostres dies i han donat lloc, entre altres festes, al Nadal que avui coneixem, amb els símbols i figures tan característics de les màgiques nits de molts nens i nenes del planeta.
Un regal de llibre que farà que veiem el Nadal amb nous ulls, independentment de la manera com cada persona vulgui celebrar aquest ritual ancestral.
Més informació i compra a www.takatuka.cat »
Rauc, la granota més feliç del món
Aquesta faula és un petit drama amb final feliç.
Croac era la granota més feliç del món: reia, jugava, es divertia… Un matí li va atacar la cigonya, i Croac va perdre tres dits d’una pota: va quedar esguerrada. Ja no era tan hàbil fent piruetes a l’aigua, i ni gosava saltar d’un nenúfar a un altre, ja que temia quedar en ridícul i que les altres granotes es burlessin de la seva discapacitat. No obstant, com són les coses, la seva manca d’encert us salvarà la vida i la resta de les granotes quedaran flipant.
Totes van aprendre que també es pot ser feliç amb tres dits menys, malgrat el ridícul i la discapacitat, com s’encarreguen de transmetre les imatges acolorides i divertides d’Emilio Urberuoaga.
Més informació i compra a www.takatuka.cat »
Si plores com una font
El narrador, mirant d’animar un cuc de terra d’aspecte trist, acaba provocant el seu plor. Per aconseguir que se senti més bé, comença a pensar en tot el que es pot fer amb les llàgrimes com, per exemple, coure amb elles la pasta, rentar-se les dents o apagar un foc. Tothom plora: els oficials de policia, les jugadores de futbol, els superherois, els gossos… Fins i tot les roques ploren! Si no ploressin, les granotes explotarien, els rius s’assecarien, els núvols es farien més grossos del compte i els pagesos, en veure que no plou, estarien de molt mal humor.
Un àlbum molt peculiar i sorprenentment divertit sobre els molts usos pràctics de les llàgrimes.
Més informació i compra a www.takatuka.cat »
Quan vaig perdre el cap
«On tens el cap?», acostumem a preguntar als més petits quan tenen el cap als núvols. Aquesta és la història d’un nen que, de tan despistat, va acabar per perdre el cap. Ara la seva testa viatja pel món amb els seus pensaments i el recorre de punta a punta. Mentrestant, la realitat, sense massa èxit, intenta reclamar la seva atenció perquè el nen pugui resoldre les tasques diàries. Se’n sortirà? Recuperarà el cap, el nostre protagonista?
