Avui us mostrem un escrit de l’Institut Javier de Benito. La Dra. Marina Garcia Moya, de l’equip mèdic de l’Institut Javier de Benito, ha revisat algunes qüestions sobre les pròtesis mamàries que sovint s’expressen a la consulta.
La fabricació d’implants mamaris, controlada i regida per la mateixa normativa que la d’altres materials que es col·loquen en el cos, com els marcapassos, és un procés llarg i costós que culmina en un producte d’altíssima qualitat. Des de fa anys l’assoliment de la naturalitat en cirurgia de mames és indiscutible gràcies al desenvolupament d’aquests implants assegurances, compostos de gel de silicona de grau mèdic que només es pot obtenir de dos fabricants a tot el món. Des de l’obtenció del material de reblert fins a la fabricació de l’implant de tacte i forma naturals, hi ha un laboriós procés manual en el qual el producte ha de passar per diverses proves de qualitat i seguretat que mesuraran el seu cohesionat i elongació.
És segura la silicona?
Absolutament. L’Institut de Medicina de l’Acadèmia de les Ciències ha declarat segurs els implants de silicona.
Els implants interfereixen amb les mamografies?
Sí, és important que la pacient informi al tècnic en el moment en que li fan una mamografia perquè aquest ho tingui en compte. De fet és pregunta habitual abans de començar la prova. De qualsevol manera, sempre i obligatòriament, tota pacient que serà operada de mames, ha de passar per una mamografia per prescripció del cirurgià. I és per això que aquest tipus de pacients són persones on la salut està bé vigilada. També passa que, posteriorment i després de la intervenció, precisament les dones amb implants, acostumen a fer-se revisions amb més assiduïtat.
És millor la pròtesi rodona o la de forma anatòmica?
Depèn. L’Institut Javier de Benito treballa amb Eurosilicone, marca líder en fabricació d’implants, que presenta una enorme varietat de mides, perfils i formes, projeccions i altures. Encara que hi ha una idea preconcebuda que les anatòmiques donen un look més natural i que les rodones queden com globus, en realitat tot depèn de la necessitat de la pacient. Hi ha casos en què un pit buit en la part superior que requereix de volum, necessitarà d’un implant rodó precisament per aconseguir l’efecte de "gota". L’elecció de l’implant, de la seva grandària, perfil i projecció, així com de la seva superfície llisa o texturada, dependrà de l’estudi anatòmic de la pacient i de les seves expectatives.
On es realitza la incisió?
Es pot fer una incisió periareolar, submamari o transaxilar. És a dir, en l’arèola, al plec submamari o en l’aixella. Depèn de cada cas i de la valoració mèdica. Allà on es faci serà el lloc en què quedarà la cicatriu, és per això que la decisió és molt important per a la pacient. En el cas de fer-se en l’arèola sol quedar oculta amb el pas del temps gràcies al canvi de color en la vora de la mateixa. En el plec submamari queda dissimulada per la natural inclinació de la mama. I l’aixella és el lloc d’incisió més discret. Els avantatges i desavantatges dels punts d’incisió han de ser valorades en cada cas particular, per metge i pacient. Sempre tenint en compte que hi ha la possibilitat de dissimular tota cicatriu gràcies a la micropigmentació.
En quin lloc es col·loca l’implant?
Bàsicament l’implant es col·locarà sobre o sota del múscul pectoral. La decisió dependrà fonamentalment del gruix dels teixits de la pacient. La col·locació submuscular, sota el múscul pectoral, és la més recomanada en general perquè aporta als implants una capa addicional de cobertura de teixit. La col·locació subglandular, sota glàndula mamària, permet una menor molèstia en el post operatori i una volta més ràpida a la rutina diària. De nou l’opció més adequada dependrà del cas concret. La doctora García Moya ens aclareix que també passa que de vegades els metges decideixen fer una col·locació subfacial, un plànol intermedi entre els citats anteriorment. "És el més adequat en el cas d’esportistes amb pectorals molt forts que no permeten la submuscular i amb teixit prim que no fan aconsellable la subglandular". I, la col·locació més freqüent, és l’anomenada dual plane que consisteix a col·locar la part superior de l’implant per sota del múscul i la inferior sota la glàndula.
Cal retirar els punts?
No, es reabsorbeixen.
Hi ha dolor?
És normal passar per una inflamació postoperatòria amb molèsties i malestar. Com sigui el procés dependrà de la reacció individual davant la cirurgia i que el trasplantament s’hagi fet de manera submuscular que genera més dolor, o subglandular. "En tot cas", assegura la Dra. Marina Garcia Moya, "res que no pugui solucionar amb un calmant normal".
És recomanable posposar l’operació quan es planeja tenir un fill?
La Dra. García Moya ho recomana. "Tant a pacients que ja han tingut el primer fill però volen tenir més, com als qui encara no han tingut el primer, nosaltres els recomanem que esperin, doncs la mama pateix amb cada embaràs i lactància". El motiu és merament estètic, i encaminat a obtenir els millors resultats de la cirurgia, ja que els implants no intercedeixen en la lactància. "Precisament per aquest motiu és l’edat en què es produeixen la major part dels embarassos, la que va dels 30 als 40, l’etapa en què més baixa el percentatge de pacients que es realitzen una cirurgia de mama"
A part d’augment i reducció, què es pot corregir mitjançant una cirurgia de mames?
Alguns dels motius més freqüents per acudir a la cirurgia són: la correcció de la asimetria (que sol requerir la intervenció de les dues mames); de les mames tuberoses, que són aquelles que es desenvolupen en forma de tubercle amb les arèoles de grans dimensions (en general en aquesta intervenció es fa necessari l’ús d’implants); la reconstrucció (que avui dia pot realitzar-se en la mateixa intervenció que la mastectomia o amputació de la mama) i l’elevació (intervenció que també requereix de la col·locació d’implants en la majoria dels casos per millorar fermesa i donar el volum perdut). Però hi ha més motius: per exemple l’aprimament o engreix de la mama després de la maternitat i en la pre i post menopausa. "Tenim un alt percentatge de pacients entre els 40 i els 55 anys. Pacients que queden realment satisfetes ".
Cal canviar els implants deu anys després?
No, en absolut. "Com tota pròtesis aliena a l’organisme, l’implant de mama també té un desgast, però no és cert que sigui necessari i obligatori canviar als 10 anys. Pot passar que s’hagi de fer 25 anys després ".
Font: Belleza Activa / AMIC
