La matinada del proper dissabte 27 de març al diumenge 28, els rellotges s’avançaran una hora, d’aquesta manera a les dues de la matinada passaran a ser les tres. Aquesta és una mesura europea aplicada a una vuitantena de països del món, que ha estat objecte de debat. Finalment, la decisió sobre la derogació o modificació de la directiva que marca el canvi horari ha quedat congelada per manca de voluntat política dels Estats membres de la Unió Europea, de manera que no es preveu que a curt termini es pugui suprimir.
Fins al segle XX, l’Estat espanyol regia el seu horari pel Sol, i encara que l’hora civil oficial la marcava Madrid, a la pràctica això suposava que cada província tènia una hora local diferent, perquè no té res a veure a l’hora en què comença el dia a Balears del que ho fa a Galícia, podent arribar a haver-hi una diferència de cinquanta minuts entre un lloc i un altre. A partir del segle XX la referència comença a ser el Meridià de Greenwich (GMT) i no va ser fins al 1918 que no s’adopta el DST actual (Daylight Saving Time) o també anomenat Horari d’estiu.
Encara que ja s’havia aplicat amb anterioritat durant la I i la II Guerra Mundial (per a estalviar carbó), va ser l’any 1974 amb la crisi del petroli, quan s’institucionalitza el canvi horari i ja s’aplica de manera ininterrompuda fins als nostres dies.
El canvi d’hora no es realitza a tot el món, tan sols en uns 80 països, majoritàriament inclosos en Europa i Amèrica del Nord. Malgrat els seus avantatges, com poder adaptar l’activitat industrial a les hores de sol, la qual cosa equival a un consum menor d’energia (l’estalvi equival aproximadament al 5% segons dades de l’IDAE (Institut per a la Diversificació i estalvi de l’Energia), també produeix alguns efectes en l’organisme de caràcter lleu, que desapareixen en dos o tres dies, com són:
- Irritabilitat
- Major sensació de cansament
- Somnolència i major dificultat per a agafar la son.
- Alteracions en l’aparell digestiu.
- Manca d’atenció.
Per a solucionar o mitigar aquests efectes, és convenient establir una rutina de la son i adaptar els menjars al nou horari.
Pel fet que no hi ha proves concloents que els beneficis que produeixi el canvi d’hora són de molta utilitat, és pel que la UE va aprovar eliminar-lo en 2018. No obstant això la seva aplicació s’ha demorat, ja que els països no acaben de posar-se d’acord en quin moment i de quina forma portar-ho a la pràctica.
El Parlament Europeu va adoptar una resolució el març de 2019 on fixava la seva posició negociadora i feia un pas en el procediment legislatiu per suprimir la directiva que marca el canvi d’hora, però durant la presidència finlandesa el Consell d’Europa va decidir posposar la data inicialment prevista (2019) considerant que calia primer realitzar una avaluació d’impacte de la futura directiva per una eventual entrada en vigor el 2021. Però ni la presidència alemanya (segon semestre de 2020) ni l’actual presidència portuguesa (primer semestre 2021) han inclòs aquest debat en l’ordre del dia, de manera que el debat queda congelat i posposat a l’espera de nous pronunciaments públics.
Font: AMIC | Eva Remolina i Govern.cat
