Un mestre de Pedreguer inventa un joc per a les classes d’educació física que, a més de divertir i fer pinya, fomenta valors com ara la inclusió, la igualtat o la col·laboració
Potser no heu sentit mai parlar del Twincon. Sembla un terme anglés, però no ho és. Encara que té alguna cosa a veure. “El nom deriva de la paraula anglesa twin – bessons – i la valenciana con”, explica l’inventor d’aquest joc que practiquen ja molts xiquets i joves d’arreu del món en les classes d’educació física.
Pau Morant, nascut a Pedreguer, és mestre al col·legi Les Arts de València. Com a docent, li preocupaven principalment dues coses: motivar l’alumnat a qui no li agradava fer educació física, i que, per tant, solia dificultar la marxa norma de les classes; i aconseguir que, dins la barreja d’ètnies i grupets de l’aula, es fes una pinya. És a dir, tenir un grup cohesionat i motivat. Naixia així el curs 2018-2019 el Twincon, un esport alternatiu que beu de sis coneguts esports – pel que fa al reglament tècnic i tàctic – i que fomenta valors i habilitats bàsiques sense deixar de ser divertit. Hui dia, es juga a quasi tota la geografia espanyola i, fins i tot, ha botat l’Atlàntic.
Per a jugar al Twincon, un esport d’invasió col·lectiu, fan falta dos equips d’un mínim de sis xiquets (el groc i el blau). El material bàsic són quatre cons – dos de cada color -, un baló i unes cintes per delimitar les zones defensives. Les normes del joc diuen que els equips han de ser mixtes i que la possessió del baló per part de cada jugador no pot superar els 10 segons.
El baló s’ha de passar sense que caiga a terra i sols es pot pivotar amb ell, no es pot córrer quan es té possessió de la pilota. L’equip ha d’arribar a la zona contrària i aconseguir tombar un dels dos cons que estan col·locats dins del rectangle fent, clar està, un tir de precisió. Si el con cau tombat, l’equip s’endurà un punt i podrà tirar un penal per obtenir dos punts extra.
I com es tira el penal? Col·locant un con sobre l’altre, com si fos un rellotge d’arena, i tirant de nou el baló per tombar-los. Ara bé, anotarà un punt per cadascun dels cons que caiga sempre que no es quede plantat. En el joc, que discorre a bastant velocitat, hi ha altres normes, com ara la distància que s’ha de guardar en tirar els penals, en defendre, etc. Es pot jugar a temps partit o a punts i es pot practicar en qualsevol lloc. Fins i tot, a la platja.
El més important en el Twincon, explica Pau Morant, “és que els jugadors es divertisquen i es motiven”. Remarca que no hi ha contacte físic entre els oponents – i, per tant, no afavoreix la corpulència -, així com el fet que siga un joc col·lectiu on tots els participants tenen el seu protagonisme. “És també un joc de transferència a altres esports d’invasió”, destaca el pare d’aquesta jove modalitat esportiva, “on el que es treballa ens serveix a l’hora de posar en pràctica altres esports”. Es cultiven habilitats bàsiques – com el pas, la recepció i el llançament – i té un vessant educatiu i coeducador, “sense perjudicis de gènere, potenciant la companyonia i la col·laboració i afavorint la constància, el respecte de les normes i la inclusió”.
Com ell diu, el poden practicar totes les persones, encara que no estiguen familiaritzades amb cap pràctica esportiva, i també aquelles que tenen capacitats diferents. L’han jugat alumnes amb autisme a la seua escola i altres en cadira de rodes en un centre del Puerto de Santa Maria. Un centre valencià el farà servir amb persones que tenen problemes de visió i una televisió de l’Uruguai s’ha posat en contacte amb ell per posar-lo en pràctica amb un grup de discapacitats i jubilats. “La idea és que siga un recurs per a tots i adaptat a les persones amb necessitats específiques”, diu.
Pau Morant opina que és important que es treballe també amb l’alumnat la manera d’enfrontar-se a les derrotes, que ha de tindre clar que “el més important és el divertiment i la sana competició”.
Amb tècniques i tàctiques de l’handbol, el rugbi, el bàsquet, la pilota, el floorball i el frisbee, el nou esport ha començat a pegar fort en només dos cursos en escoles, instituts i també alguna universitat. El confinament va permetre el pare de la criatura tindre temps per millorar algunes coses i perfilar el reglament. Va tindre temps també per fer difusió per les xarxes d’un recurs pedagògic que havia demostrat en la pràctica – en les seues classes – que era una ferramenta vàlida per cohesionar el grup. L’experiència i l’expansió del joc, com ell diu, “han sigut increïbles”. I la resposta de la gent, també. S’ha generat una comunicació i un feedback permanent amb molts dels docents que el posen en pràctica, que fins i tot han aportat idees per millorar-lo. Ell no rep cap retribució pel que fa. Fins i tot es pot practicar sense el material oficial, que ell mateix – amb el suport de la seua parella i de sa mare – s’encarrega de fabricar. Material “handmade i amb molt d’afecte”, diu fent broma.
A la Marina Alta, s’ha jugat al Twincon en els centres educatius de diferents pobles, en tallers d’estiu i de Nadal i s’ha plantejat la idea de fer unes jornades comarcals i també campionats entre famílies. L’Ajuntament de Pedreguer ha adquirit el material per potenciar aquest joc entre els estudiants i també entre les persones més majors i, a través de lesxarxes socials, ha viatjat a Amèrica Central i del Sud, a Miami i sembla que, més recentment, a Turquia, Anglaterra i Alemanya.
A la web del Twincon es pot consultar tota la informació sobre el joc i tindre accés a les unitats didàctiques que Pau Morant ha preparat. Ha dedicat moltes hores al projecte i ho ha fet sense esperar res a canvi i “amb molta il·lusió”, assegura. De moment, tot són bones sensacions per a aquest mestre d’educació física que, a més a més, és aficionat a la màgia i a la fotografia. Idees i creativitat, com es veu, no li’n falten.
