Un estudi coordinat per ISGlobal fa una prova de concepte en una zona endèmica de Bolívia
Un estudi coordinat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha testat l’eficàcia d’una prova innovadora per diagnosticar la infecció per T.Cruzi, responsable de la malaltia de Chagas, en nadons. La prova combina un sistema d’extracció d’ADN inspirat en una impressora 3D modificada amb l’amplificació molecular isotèrmica mediada per anses (LAMP). Aquesta és una conclusió d’una prova de concepte realitzada al Chaco bolivià, una zona endèmica per la malaltia de Chagas. L’estudi, publicat a ‘Lancet Microbe’, ha estat coordinat per ISGlobal en col·laboració amb la Fundació CEADES (Bolívia), CONICET-INGEBI (Argentina), la companyia AI Biosciences (EUA), FIND (Suïssa) i la Fundació Mundo Sano (Argentina).
El 20% dels nous casos de Chagas es deuen a la transmissió vertical. És a dir, quan la mare, infectada, passa el paràsit al seu nadó durant l’embaràs. Per això, la detecció precoç del paràsit en dones i nadons és una prioritat de salut pública. El problema és la manca de proves senzilles, ràpides i fiables. En països d’ingressos alts com Espanya, el diagnòstic del nadó es pot fer per PCR, però és un mètode costós que requereix personal qualificat. En regions endèmiques, es fan fins a dues proves de microscòpia (al naixement i als dos mesos), que per la seva baixa sensibilitat han de seguir-se d’un estudi serològic diversos mesos després per detectar anticossos contra el paràsit. La multiplicació de proves i el temps que passa entre aquestes eleva el risc que els nens i nenes no rebin el tractament necessari.
Davant d’aquesta situació, l’investigador d’ISGlobal Julio Alonso-Padilla ha destacat la necessitat de comptar amb una prova senzilla en regions endèmiques per detectar el paràsit en el nadó, que és quan el tractament funciona millor.
Major sensibilitat que l’anàlisi microscòpica
En aquest estudi, un equip liderat per Alonso-Padilla va avaluar una prova que combina una tècnica senzilla d’amplificació molecular (LAMP) desenvolupada per una empresa japonesa, amb una impressora 3D modificada per extreure l’ADN a partir d’una petita mostra de sang (PrintrLab). Els resultats es van comparar amb els de la PCR i els mètodes diagnòstics estàndard -microscòpia i serologia-.
L’estudi va incloure 224 nadons de mares seropositives per T. cruzi, als quals es va seguir durant vuit mesos. En total, es van detectar 23 casos de transmissió congènita (nou nadons detectats per microscòpia i 14 detectats per serologia vuit mesos després). LAMP va aconseguir detectar des del principi a 13 dels 23 casos. Això suposa quatre casos addicionals als detectats per microscòpia, i la PCR a 14 dels 23, cinc casos addicionals.
Amb aquests resultats, Alonso-Padilla ha conclòs que la sensibilitat de PrintrLab-LAMP és major a al de l’anàlisi microscòpica i pràcticament igual a la de la PCR. L’avantatge de la primera és que és menys costosa que la PCR i requereix una infraestructura mínima.
Seguint les guies de diagnòstic i tractament de Chagas congènit del país, tots els nadons infectats van ser tractats i curats.
L’equip investigador ha aclarit que aquesta va ser una prova de concepte per mostrar la viabilitat del test PrintrLab-LAMP, i que ara cal provar-ho a major escala i en un major nombre de centres. De confirmar-se el seu potencial, la prova podria també resultar de gran utilitat per detectar infeccions agudes en persones adultes, o per avaluar l’eficàcia del tractament.
ACN Barcelona
