La creativitat s’associa a l’art (pintura, escultura, poesia, música) i tot i ser cert, no és quelcom exclusiu, perquè creativitat també és la capacitat de crear idees noves o solucions a problemes quotidians. Tots tenim talent per a alguna cosa, però cal desenvolupar-ho i treballar-ho.
El problema de la societat és que castiguem la capacitat innovadora. Volem nens obedients, que no qüestionin el que diem, que responguin «correctament» als exàmens o a les nostres preguntes; etiquetant als nens imaginatius de transgressors o problemàtics.
Els pares hem de fomentar que sigui el nen qui busqui solucions als seus problemes i prengui les seves decisions. Això no vol dir, que no els marquem pautes, ja que el procés d’aprenentatge s’ha d’estimular i ensenyar a poc a poc.
No critiquis o remarquis els errors, ja que són oportunitats per a aprendre. Deixa-li dibuixar lliurement sense normes (no dir “el sol és groc, no ho pintis vermell”) o permet-li pintar animals inventats, acabar una història que relatem a mig fer o pregunta-li sobre coses impossibles: Què passaria si poguéssim volar? Crea un clima de lliure producció sense restriccions. Si a casa hi ha massa normes, el limitarem. Si mai pot embrutar-se o no té un espai on pintar o jugar sense por de desordenar, restringim les seves possibilitats creatives.
Font: AMIC | Cometelasopa.com
