Vall d’Hebron detecta en dos anys 20 possibles casos de falta de respecte o manca d’informació en l’embaràs o el part
L’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Hospital Vall d’Hebron impulsen una formació a través del teatre per sensibilitzar els professionals sanitaris davant la violència obstètrica i per detectar-ne situacions a l’atenció primària i hospitalària. L’obra recrea casos reals de dones que han patit aquest tipus de violència masclista relacionada amb l’embaràs i el part. “Les dones ens demanen més capacitat d’escolta, més respecte cap a les seves decisions i més treball col·laboratiu. Els professionals tenim l’obligació d’escoltar el que ens diuen”, afirma la doctora Elena Carreras, cap d’Obstetrícia de Vall d’Hebron. La subcomissió de violència obstètrica zero d’aquest hospital, creada de forma pionera el 2022, ha rebut 20 possibles casos.
Una dona està empenyent per parir i un dels professionals que l’assisteixen li espetega: “Així no parirem”. Aquest és un exemple d’una de les situacions amb què es poden haver trobat moltes dones durant l’embaràs i el part i que les han fet sentir qüestionades, infantilitzades i violentades en un moment vital transcendental. “Dir això no serveix per a res. L’únic que fa és ofendre-la i qüestionar-ne la capacitat per donar a llum. És absurd”, exposa la doctora Carreras, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de Vall d’Hebron, que ha participat en la creació de l’obra de teatre formativa.
La violència obstètrica fa referència al tracte improcedent i de falta de respecte que pateixen les dones durant o amb relació a l’embaràs, el part i el postpart i que pot afectar a nivell físic i psicològic la mare i el bebè. Un dels principals problemes de la violència obstètrica és que durant molts anys no se l’ha reconegut i que s’ha normalitzat dins el sistema sanitari.
“Els professionals juguem a casa: estem en el nostre entorn, ens sentim còmodes, tenim el coneixement i de vegades fem coses de manera sistemàtica que nosaltres no valorem que les estem fent malament però que molesten les dones. Hem d’escoltar-les i modificar la nostra actitud en funció de les seves necessitats”, afirma la doctora Carreras, que posa més exemples.
Cada vegada que es faci un tacte per comprovar la dilatació en el part, el professional s’ha de presentar i demanar permís a la dona. “És un acte invasiu. Li estàs posant els dits a la vagina. Ho tenim tant interioritzat que de vegades ens oblidem de demanar permís, potser sense mala fe o excusant-nos que s’ha fet així tota la vida”, diu.
Una violència reconeguda per la llei catalana
En qualsevol cas, la llei 17/2020 del dret de les dones a erradicar la violència masclista recull des del 2020 a Catalunya la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius com aquella que impedeix o dificulta “l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades” i que inclou les pràctiques ginecològiques i obstètriques que “no respectin les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de la dona”.
Per sensibilitzar els professionals, l’Institut Català de la Salut, en col·laboració amb Vall d’Hebron, ha impulsat aquesta formació que aquest dilluns ha començat al centre barceloní i que es portarà als altres set hospitals de l’ICS en els propers mesos. “Amb el teatre, intentem crear un impacte en el professional i que se senti interpel·lat i pugui modificar la conducta”, explica Vanessa Garcia, responsable d’Igualtat i Polítiques Socials de l’ICS.
Una obra amb escenes que ressonaran com a quotidianes
“L’obra recull escenes quotidianes entre els professionals en què es minimitza el sentiment de la dona, com actituds paternalistes, que el personal en formació no s’hi dirigeixi o no donar informació”, exposa Vanessa Bueno, llevadora de Vall d’Hebron i que també ha participat en la creació de l’obra. “Sembla que no donar informació no sigui una gran violència però estàs traient tot el poder a la dona: sense una bona informació, no pot prendre decisions fonamentades”, afegeix.
La formació, que serà obligatòria, va dirigida a professionals d’obstetrícia i ginecologia, llevadores, infermeres, cures auxiliars d’infermeria, administratius i zeladors. L’ICS calcula que formarà més de 500 professionals en aquest àmbit durant el primer trimestre del 2025 i, en una segona fase, l’obra de teatre estarà disponible en realitat virtual per als centres d’atenció primària.
Una comissió a l’hospital per detectar casos de violència obstètrica
Vall d’Hebron, que atén uns 2.500 parts cada any, té una subcomissió de violència obstètrica zero des del 2022, una iniciativa pràcticament única a Catalunya -també hi ha un grup similar a l’Hospital Germans Trias i Pujol-. En aquests dos anys han recollit 20 possibles casos, que els han arribat per diferents canals, sobretot de queixes al departament d’atenció a la ciutadania.
“La comissió analitza els casos no amb la idea de buscar un culpable, sinó de replantejar les situacions dins els equips”, observa la doctora Carreras, que assenyala que com més sensibles siguin, més casos detectaran: “Si el que volem és millorar l’atenció a les dones, que és el que volem, hem de ser sensibles a les queixes i a les recomanacions”.
Laura Fíguls / Nazaret Romero | ACN Barcelona
