Socpetit.cat
  • Inici
  • Agenda
  • Cultura
  • Educació
  • Salut
  • Turisme
  • Manualitats
  • Dibuixos
  • fòrum
  • Jocs
  • Contacte
  • Subscriu-te
Sense resultats
View All Result
  • Inici
  • Agenda
  • Cultura
  • Educació
  • Salut
  • Turisme
  • Manualitats
  • Dibuixos
  • fòrum
  • Jocs
  • Contacte
  • Subscriu-te
Sense resultats
View All Result
Socpetit.cat
Sense resultats
View All Result
Home Cultura Curiositats

Història del caganer

15 de desembre de 2025
a Curiositats, Nadal

El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la nostre imatgeria popular nadalenca.

La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme. Figura que anualment és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes, el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’iconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes diades.

La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de “cagador”, “home que caga”, o “home que fa ses feines”. Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult –ja que seria una manca de respecte que aquesta figura estigués situada en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del Naixement o pels qui van a adorar Jesús-, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: “On és el caganer?”, a fi que s’entretingui buscant-lo.
El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els pessebres, sinó que també és present en altres formes de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu en les anomenades “rajoles del oficis”. Hi ha també romanços del segle XIX, en castellà i en català, que glosen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica.És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc –al final del segle XVII o al començament del segle XVIII-, moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que abocà, sobre tot , en les natures mortes i en les escenes costumistes, totes elles molt relacionades amb la descripció de la vida del poble. És aleshores que les condicions de treball i les escenes casolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell moment havien estat menyspreats.Dins de l’impuls del barroc i d’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot el seu significat, cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituds de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia.

La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret als llavis o fumar una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja. Pel que fa referència a la variant femenina d’aquesta popular figura, cal dir que d’uns trenta anys ençà en fabriquen també models de “caganera”. El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal, coincidint amb l’època d’aparició de les primeres minifaldilles als carrers. A part d’aquestes tipologies, que són les més comunes, hi ha també models vestits amb la indumentària hebraica.

Cada any, els ninotaires pessebrístics, com a novetat, o amb motiu d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, o bé per satisfer els col·leccionistes, creen models insòlits i especials. Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.

Font: Curiositats.cat

EnviarCompartir

Llegir comentaris »

Entrada anterior

La tradició del pessebre

Següent entrada

Cançons del Tió de Nadal

Entrades Relacionades

Encesa de l’arbre de Nadal de Badalona 2026
Nadal

Encesa de l’arbre de Nadal de Badalona 2026

18 de novembre de 2026
Christmas Market Solidari de Barcelona 2026
Nadal

Christmas Market Solidari de Barcelona 2026

18 de novembre de 2026
Fira de Nadal de la Sagrada Família 2026 a Barcelona
Nadal

Fira de Nadal de la Sagrada Família 2026 a Barcelona

18 de novembre de 2026
Fira de Santa Llúcia de Canyelles 2026
Nadal

Fira de Santa Llúcia de Canyelles 2026

17 de novembre de 2026
Cap Nen Sense Joguina celebra 60 anys al Tívoli el 2027
Festes

Cap Nen Sense Joguina celebra 60 anys al Tívoli el 2027

12 de novembre de 2026
Natalis i el musical Olívia omplen de màgia el Poble Espanyol aquest Nadal
Destaquem

Natalis i el musical Olívia omplen de màgia el Poble Espanyol aquest Nadal

9 de novembre de 2026
Següent entrada
Cançons del Tió de Nadal

Cançons del Tió de Nadal

Fòrum :: últimes entrades ::

Entrades Recents

Torrefabrick 2026 a Torrefarrera

Torrefabrick 2026 a Torrefarrera

18 de novembre de 2026
Fira JocJoc de Tona 2026

Fira JocJoc de Tona 2026

18 de novembre de 2026
Mercat Medieval de Viladecans 2026

Mercat Medieval de Viladecans 2026

18 de novembre de 2026
Muussegada 2026 a Olvan, Fira de la Vedella Autòctona

Muussegada 2026 a Olvan, Fira de la Vedella Autòctona

18 de novembre de 2026
Fira del Fredeluc i la Botifarra 2026 a Riuprimer

Fira del Fredeluc i la Botifarra 2026 a Riuprimer

18 de novembre de 2026
Facebook Instagram TikTok Telegram Whatsapp
Socpetit.cat

Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares. Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa.


Dades auditades per OJDinteractiva


Membre de l'AMIC

Hosting Km0
Hosting web Hosting Km0

Entrades més populars

25 endevinalles fàcils

25 endevinalles fàcils

29 de juliol de 2026
Festes de Tardor de la Sagrada Família 2026 a Barcelona

Festes de Tardor de la Sagrada Família 2026 a Barcelona

21 d'octubre de 2026
Fira de Bruixes de Ripoll 2026

Fira de Bruixes de Ripoll 2026

21 d'octubre de 2026
Sorteig de 4 entrades per a Els Llums de Sant Pau 2026

Sorteig de 4 entrades per a Els Llums de Sant Pau 2026

19 d'octubre de 2026
Passeig de Catrinas a Barcelona 2026

Passeig de Catrinas a Barcelona 2026

28 d'octubre de 2026

© 2005-26 Socpetit.CAT        Grup de comunicació: Creacions.com   Passeig Joan Fuster i Ortells, 31 08770 Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona) 657 688 692
Avís Legal | Política de Privacitat | Cookies

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Sense resultats
View All Result
  • Inici
  • Agenda
  • Cultura
  • Educació
  • Salut
  • Turisme
  • Manualitats
  • Dibuixos
  • fòrum
  • Jocs
  • Contacte
  • Subscriu-te

© 2005-26 Socpetit.CAT        Grup de comunicació: Creacions.com   Passeig Joan Fuster i Ortells, 31 08770 Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona) 657 688 692
Avís Legal | Política de Privacitat | Cookies

X