Socpetit.cat
  • Inici
  • Agenda
  • Cultura
  • Educació
  • Salut
  • Turisme
  • Manualitats
  • Dibuixos
  • Jocs
  • fòrum
  • Contacte
  • Subscriu-te
Sense resultats
View All Result
  • Inici
  • Agenda
  • Cultura
  • Educació
  • Salut
  • Turisme
  • Manualitats
  • Dibuixos
  • Jocs
  • fòrum
  • Contacte
  • Subscriu-te
Sense resultats
View All Result
Socpetit.cat
Sense resultats
View All Result
Home Cultura Curiositats

Història del caganer

3 de desembre de 2020
a Curiositats, Nadal

El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la nostre imatgeria popular nadalenca.

La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura en el pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme. Figura que anualment és objecte d’una contínua i creativa reinterpretació per part dels artesans figuristes, el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’iconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes diades.

La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna i singular figura que trobem formant part dels nostres pessebres casolans i que també rep el nom de “cagador”, “home que caga”, o “home que fa ses feines”. Acompanyat a vegades d’un porquet que l’ensuma encuriosit i col·locat tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult –ja que seria una manca de respecte que aquesta figura estigués situada en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del Naixement o pels qui van a adorar Jesús-, és costum que quan la mainada contempla el pessebre se li digui: “On és el caganer?”, a fi que s’entretingui buscant-lo.
El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els pessebres, sinó que també és present en altres formes de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu en les anomenades “rajoles del oficis”. Hi ha també romanços del segle XIX, en castellà i en català, que glosen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica.És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc –al final del segle XVII o al començament del segle XVIII-, moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que abocà, sobre tot , en les natures mortes i en les escenes costumistes, totes elles molt relacionades amb la descripció de la vida del poble. És aleshores que les condicions de treball i les escenes casolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell moment havien estat menyspreats.Dins de l’impuls del barroc i d’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot el seu significat, cru, irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituds de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia.

La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret als llavis o fumar una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja. Pel que fa referència a la variant femenina d’aquesta popular figura, cal dir que d’uns trenta anys ençà en fabriquen també models de “caganera”. El seu creador va ser el figurista barceloní Lluís Vidal, coincidint amb l’època d’aparició de les primeres minifaldilles als carrers. A part d’aquestes tipologies, que són les més comunes, hi ha també models vestits amb la indumentària hebraica.

Cada any, els ninotaires pessebrístics, com a novetat, o amb motiu d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, o bé per satisfer els col·leccionistes, creen models insòlits i especials. Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.

Font: Curiositats.cat

EnviarCompartirTuit

Llegir comentaris »


Entrada anterior

Pippi i el senyor Sense Son

Següent entrada

Conte de Nadal de Charles Dickens al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Entrades Relacionades

El Veganisme: Veritats i Mentides
Curiositats

El Veganisme: Veritats i Mentides

21 de gener de 2021
Origen de l’expressió “Posar a parir”
Curiositats

Origen de l’expressió “Posar a parir”

19 de gener de 2021
Qui posa els noms a les borrasques?
Curiositats

Qui posa els noms a les borrasques?

11 de gener de 2021
La setmana dels barbuts
Curiositats

La setmana dels barbuts

11 de gener de 2021
Per què se’ns arruguen els dits a l’aigua?
Curiositats

Per què se’ns arruguen els dits a l’aigua?

7 de gener de 2021
Com es produeix la calamarsa?
Curiositats

Com es produeix la calamarsa?

7 de gener de 2021
Següent entrada
Conte de Nadal de Charles Dickens al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Conte de Nadal de Charles Dickens al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Fòrum :: últimes entrades

Entrades Recents

El Veganisme: Veritats i Mentides

El Veganisme: Veritats i Mentides

21 de gener de 2021
La generació dels 10.000 passos

La generació dels 10.000 passos

21 de gener de 2021
El conill indestructible

El conill indestructible

21 de gener de 2021
Què és la vacuna contra la COVID-19? Per què ens hem de vacunar?

Què és la vacuna contra la COVID-19? Per què ens hem de vacunar?

21 de gener de 2021
USTEC-STEs denuncia l’anul·lació del Programa Esport Blanc Escolar

USTEC-STEs denuncia l’anul·lació del Programa Esport Blanc Escolar

21 de gener de 2021
Facebook Twitter Instagram Telegram Pinterest

Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares. Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa.


Dades auditades per OJDinteractiva


Membre de l'AMIC


Hosting web Cat1.NET

Entrades més populars

Dites del mes de gener

Dites del mes de gener

4 de gener de 2021
Dites de l’hivern

Dites de l’hivern

1 de gener de 2019
La setmana dels barbuts

La setmana dels barbuts

11 de gener de 2021
Guanyadores de dos contes de la Dàmaris Gelabert

Guanyadores de dos contes de la Dàmaris Gelabert

21 de gener de 2021
Els centres educatius podran fer jornades de portes obertes presencials

Els centres educatius podran fer jornades de portes obertes presencials

13 de gener de 2021

© 2005-21 Socpetit.CAT        Grup de comunicació: Creacions.com   Passeig Joan Fuster i Ortells, 31 08770 Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona) 657 688 692

Sense resultats
View All Result
  • Inici
  • Agenda
  • Cultura
  • Educació
  • Salut
  • Turisme
  • Manualitats
  • Dibuixos
  • Jocs
  • fòrum
  • Contacte
  • Subscriu-te

© 2005-21 Socpetit.CAT        Grup de comunicació: Creacions.com   Passeig Joan Fuster i Ortells, 31 08770 Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona) 657 688 692