Em mossega...

[cullareta]

Hola noies.... fa un parell de mesos o poder una mica mes que en Julio em mossega, pero no em mossega quan el renyo o quan li porto la contraria sino quan esta content o com dic jo "hiperactiu". M'ho fa sobretot a mi, a la meva mare i a la meva sogra (a la pobre li surten uns blaus....). Al seu pare molt poques vegades.... Cada cop que m'ho fa li dic que no esta be fer-ho, que es lleig.... pero res, no funciona. Intento tambe no cridar quan m'ho fa (em fa moltissim mal) per evitar que ho faci esperant la meva reaccio, pero res.... segueix igual.... Aquest mati, per exemple, quan ens hem despertat li he demanat que em fes un peto i directament m'ha mossegat a la galta....

Algun consell abans de que se'm menji???

[sharey]

l'alex tambe o feia i la veritat jo no vaig tenir tanta paciencia mossegar no es fa vaig provaru per les bones i com que no va funcionar un dia em va mossegar sense motiu i quan va acavar li vaig picar els morritus no molt fort pero que o notes i no a tornat a mossegar mai mes!

[Montsitos]

Jo també m'uneixo a la consulta.
Suposo, o espero que sigui així, que és xq li fan mal les dents, només en té 3 i suposo que la boca li va bellugant. En un minut em pot mossegar 10 vegades tranquil.lament. Jo li dic mil vegades que no es mossega i ell res, mentre ho dic ja hi torna. A mi tmb m'han sortit blaus als braços. em fa mal, però el que més m'amoïna és que pugui mossegar a altres nens, aviat començarà a la llar d'infants i em fa por que vagi repartint mossos per tot arreu. Li anem donant Chamodent, però els mossos continuen com sempre. És com un lleonet jugueton que sempre està rossegant a la seva mama (als reportatges sempre surten pujant i baixant de sobre la lleona i mossegant-la per tot arreu, doncs igual).
A veure si ens podeu donar alguna suggerència!
Gràcies!

[petazetas]

a la meva li va donar tot d'una per mossegar i poc a poc se li ha passat. Anar-li dient que no es fa i ja està.
Ara ja ho fa molt poc, només quan està molt esverada.

[cancarbou]

hola noies!
la jana, la meva filla de quasi 11 mesos, també em mossega, (bé ara ja no) i vaig comentar-li al pediatre i em va dir que la renyés sempre que ho fes. i després no li fes cas. i que la renyés molt seria i veu "alta", res de reflexions...
sempre ho he fet i la veritat es que no le vist molt afectada però ha après que no pot fer.ho no sé si ha sigut per sort o per consell del pedi...

[cullareta]

Jo ja ho vaig fent tot aixo, renyar-li, algun cop li he donat un copet a la boca, etc.... pero ell directament ho ignora i ho torna a fer als pocs segons.... Vull creure que es tracta nomes d'una etapa mes.... pero, sincerament, aquesta se m'esta fent llarguissima!

[petazetas]

Ah si, jo si em mossega li dic que no es fa i durant una estona no li faig cas.

[hiolambda]

A mi també em passa i és ben bé com diu la Cullareta. Em sento plenament identificada amb la consulta i sobretot ho fa també quan està hiperactiu (bastant sovint...) És com si necessités descarregar estrés d'alguna manera.
A l'escola bressol, l'any passat ja ho vaig comentar, perquè al principi ho feia perquè no sabia donar petons. I em va dir la mestra precissament això que és una manera de desfogar-se. Però ja han passat uns quants mesos. Clar que em fa por que mossegui als altres nens al cole, però ell també havia tornat algun dia amb alguna mossegada, així que és normal... però enutjós!!!

També el renyo, però la veritat és que sí que crido perquè no ho puc evitar. També faig veure que ploro i li dic "pupaaaaa", però el tio es riu com si jo fos una pallassa. Se'm queda una cara...
Copets a la boca? Doncs també, però és que sembla que no ho pilli.
Jo continuo dient-li que no ho fa, fins que algun dia, espero, entengui tot el que li dic...
Si algun dia m'ha fet realment molt mal, marxo d'on estigui, cap a una altra habitació i el deixo sol i no li faig cas.
Bé, en definitiva, el mateix que vosaltres, però segueix mossegant en els seus arranques!!!

[cullareta]

A mi també em passa i és ben bé com diu la Cullareta. Em sento plenament identificada amb la consulta i sobretot ho fa també quan està hiperactiu (bastant sovint...) És com si necessités descarregar estrés d'alguna manera.
A l'escola bressol, l'any passat ja ho vaig comentar, perquè al principi ho feia perquè no sabia donar petons. I em va dir la mestra precissament això que és una manera de desfogar-se. Però ja han passat uns quants mesos. Clar que em fa por que mossegui als altres nens al cole, però ell també havia tornat algun dia amb alguna mossegada, així que és normal... però enutjós!!!

També el renyo, però la veritat és que sí que crido perquè no ho puc evitar. També faig veure que ploro i li dic "pupaaaaa", però el tio es riu com si jo fos una pallassa. Se'm queda una cara...
Copets a la boca? Doncs també, però és que sembla que no ho pilli.
Jo continuo dient-li que no ho fa, fins que algun dia, espero, entengui tot el que li dic...
Si algun dia m'ha fet realment molt mal, marxo d'on estigui, cap a una altra habitació i el deixo sol i no li faig cas.
Bé, en definitiva, el mateix que vosaltres, però segueix mossegant en els seus arranques!!!

Exactament el nostre cas.... sera questio de tenir paciencia, oi??

[tombarella]

Nosaltres també estem passant per aquesta fase. Ho dic amb la boca petita, per si de cas, però crec que ja s'està acabant. Hem passat uns dos o tres mesos amb dies de tot, però amb la tendència que tinc jo a què em surtin blaus, hi havia moments en què portava un braç que déu n'hi do!!

Tampoc ho fa/feia quan estava enfadada, sinó al contrari, en moments d'esveramenta. Per una banda ha coincidit amb la sortida dels 4 ullals (de cop!) i semblava un cargolet de les baves que feia, però jo estic més convençuda que és una forma d'expresar una emoció màxima. No saben com expressar-se i.. patapam! Mossegada!

Val a dir que només m'ho feia a mi i mai ho ha fet al pit, sinó que sempre era al braç o, algun cop, a la mà (el darrer cop em va enganxar un tendonet i encara me'n sento... ). Darrerament la cosa ja va molt de baixa i puc afirmar que les dues darreres setmanes no hem tingut més de dues o tres mossegades.

La meva filla és mooooolt petonera i, a vegades, enlloc de petonet.. hi ha les dents! Doncs bé, quan passa, procuro comprendre el perquè ho fa, miro d'expressar els sentiments que provablement té en aquells moments (no sempre és fàcil!) i li dic que me l'estimo molt, però li explico que allò fa posar trista la mama, que em fa enfadar i em passen les ganes de jugar. I em poso seriosa. Ella de seguida reacciona dient "no més!" i fent-me un petonet. Quan les mossegades eren molt seguides, fins i tot vaig arribar a "no acceptar-li" el petonet immediatament després, per a que no ho considerés una causa-efecte i li deia que el petonet hauria d'esperar una estona, a que la mama no estigués tan enfadada. Al cap d'uns moments (que per a ella és una estona llarga, malgrat que en realitat no ho sigui) en tornàvem a parlar (ella normalment quedava molt moixa fins que no em podia fer el petonet i a mi em trencava el cor...), em feia el petonet i seguíem jugant.

I, no sé si per tot això o perquè, senzillament, ja estem acabant de passar aquesta "fase", ara la cosa ja va molt de baixa. I creuo els dits!

[petit2009]

Hola!

El meu fill ja ha passat aquesta fase... i déu ni dó el que em patit... encara ara de vegades mossega pero mossega la roba que porta amb tota la rabia...

Varem solucionar-ho a base d'explicarli que no es un bon comportament i castigant-lo 1 minut al seu "racó dels aborrits".... i sobretot... amb molta paciencia.

[entrerius]

el meu fill ho va fer una temporada molt curta, quan li sortien els ullals.
Jo ho veia com una manera de descarregar tensió. Al pit tampoc ho va fer mai... era el seu calmant natural.

Quan passava sempre li deia que feia mal a la mama (sempre intentant mantenir la calma) i ho deixava de fer al moment. Vaig intentar no fer-li massa cas, i va passar de seguida.

[gege]

En guiu també ho fa, ara bastant menys la veritat... Primer va començar a fer-ho al pit, per senyalar-me que volia canviar de teta! Va ser horrorós.
Més endavant va entendre que no estava bé i ho va deixar de fer, però va començar a mossegar-me a tot arreu! I com els vostres fills no ho feia enfadat sinó quan estava content. M'abraçava fort i em mossegava! A mi em feia molta pena dir-li que no ho fés pk se'l veia tan carinyós però fotia un mal de mil dimonis!
Cada vegada li explicava que això no e sfeia que a mi no m'agradava i jo li feia petonets, també alguna vegada havia fet algun crit pk fot mal de veritat! Però ara quan el veig venir ja m'aparto i això crec que és el que mé sm'ha funcionat. Així ha entès que no ma'grada i ho ha deixat de fer (o n'ha reduit força la quantitat).

Molta paciència!

[ada_bcn]

el meu fill ara ja és una mica més gran pero també em mossegava, potser el tenia a coll dormint-lo al llit i de cop em mossegava l'espatlla, no cre cuq efos per les dents...
vaig llegir un cop que de vegades els nens mosseguen pq no saben com expresar les seves emocions, que t'estimen molt i en comptes de fer-te un petó o una abraçada et mosseguen.